“MEMENTO MORI”. SOBRE LA DIGNITAT DELS POLÍTICS I LES INSTITUCIONS.

La dignitat política no  s’adquireix amb el càrrec, sinó amb els valors amb el que aquest s’exerceix. Costa molt guanyar-la i molt poc perdre-la. Que li ho preguntin a Jordi Pujol i Soley.

Avui, menys que mai, la política no pot oblidar això perquè la pèrdua de la dignitat com a conseqüència de promeses incomplertes, de mentides, de tràfic d’influències, de corrupció, de lladregueig, de prepotència, d’egolatria, etc., és el que porta a molts ciutadans a pensar en l’exercici de la política com una activitat poc digna i més aviat bruta.

Quantes vegades no haurem escoltat allò de “tots són iguals”, “no hi ha un pam de net”, “tots són uns corruptes”, referint-se als polítics i a l’exercici de la política. A mi em fa mal el cor sentir-ho. I per això, sempre que puc rebato aquestes afirmacions amb vehemència.

Quants alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, diputats i diputades, consellers i conselleres, etc., exerceixen els seus càrrecs amb la màxima dignitat? Jo he tingut i tinc la sort de conèixer-ne molts i de molts partits diferents, els quals es guanyen l’autoritat exercint dignament la seva responsabilitat. I és que no hi ha autoritat (auctoritas) sense dignitat (dignitas). Aquests dies sembla que alguns, tant a Catalunya com a Madrid, obliden això de manera dolorosament clamorosa.  

Als indignes cal denunciar-los políticament i judicialment i apartar-los dels càrrecs que ocupen. La justícia i els partits en tenen la màxima responsabilitat, certament. Però també la premsa i la societat, a l’hora d’assenyalar-los i denunciar-ne els excessos.

Als dignes els hem d’aplaudir i tot just després de fer-ho els hem de dir allò que l’esclau que anava al seu darrera li repetia al general que desfilava victoriós pels carrers de Roma després de guanyar una batalla amb l’objectiu d’impedir que incorregués en la supèrbia i pretengués, a la manera d’un déu omnipotent, usar el seu poder ignorant les limitacions imposades per la llei. “memento mori...memento mori”, li anava repetint. “Recorda que ets mortal...Recorda que ets mortal.” Que no se’ls oblidi! No fos cas!

PS. Aquests dies em fa vergonya veure el poc que els importa a alguns la dignitat de les institucions del país, les quals, només esdevenen dignes a ulls dels ciutadans si els representants elegits pel poble per dirigir-les actuen amb dignitat. Així, per exemple, em fa vergonya que alguns polítics del nostre país no tractin amb la deguda dignitat dues de les institucions més importants i simbòliques de Catalunya, la Presidència de la Generalitat i el Parlament.