27.1.09

LA CIVILITAT, COTITZA EN BORSA?

Fa uns dies, al centre d’una ciutat de 180.000 habitants, la policia va carregar contra uns ciutadans que protestaven contra el seu govern per la greu crisi econòmica que viu el país. Aquest fet, no seria noticia si la ciutat de la que parlem fos a Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya, Argentina, Brasil... Però ho és per dos motius. En primer lloc perquè feia 60 anys (des de 1949) que no es produïa un fet similar en aquell país, i, en segon lloc, perquè la ciutat de la que estem parlant és Reikiavik, la capital d’Islàndia, un país de 315.000 habitants, paradigma del civisme col·lectiu, que abans de la crisi planetària que estem vivint era la cinquena potència mundial en termes de PIB per càpita i la primera a nivell de desenvolupament humà i que ara, en poc més d’un any, ha passat de la plena ocupació a una taxa d’atur que supera el 7%.

La reflexió immediata que m’ha inspirat la noticia, és la rapidesa amb la que s’abandonen determinats “paradigmes”, i molt especialment el de la civilitat (tant els ciutadans com l’Estat), quan veiem amenaçat el nostre statu quo (els ciutadans el benestar i l’Estat el seu poder), que no dic jo que no ens l’haguem guanyat, però que no tinc tant clar a costa de què i, sobretot, de qui.

A Islàndia no havia protestat ningú en 60 anys, i, en conseqüència, cap policia havia rebut l’odre del l’Estat de reprimir una protesta. Em pregunto de quina magnitud deuria ser la protesta dels ciutadans perquè els responsables policials decidissin carregar contra ells per primera vegada en 60 anys? És clar que potser el problema no és la magnitud de la protesta, sinó la vara de mesurar que aplica un estat davant un acte que, per democràtic que sigui, els sembla una barbaritat impròpia de ciutadans que han rebut una exquisida formació a tots nivells, també cívica. Els estats paternalistes tenen aquestes coses, doncs la “seguretat” (en sentit ampli) que procuren, és a voltes tant fràgil com el silenci que amb ella pretenen comprar. Islàndia és el primer país que, com a tal, ha fet fallida econòmicament parlant, cosa que ha succeït perquè gairebé el 80% del seu PIB provenia d’operacions financeres realitzades arreu del món. El finançament del seu sofisticat sistema de benestar s’ha sustentat, durant dècades, en les inversions bursàtils que ara s’han anat a orris en un tres i no res. Per dir-ho d’alguna manera, tenien la civilitat invertida en borsa. La pregunta ara és si la cotització de la civilitat (dels ciutadans i de l’estat) també depèn de l’índex Dow Jones. Si és així, que Déu Nostre Senyor empari la democràcia i la llibertat perquè ens la podrien voler canviar per supervivència.


Joan López Jurado
27 de gener de 2009.

1 comentari:

  1. Molt correcte,

    El creixement infinit es veritablement impossible i sustentar despeses fixes amb els ingressos generats per l’especulació no hem sembla correcte.

    Bon article company.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.