No cal dir que m’hagués agradat molt que els resultats electorals gallecs haguessin permès la reedició del pacte PSdG, BNG i que Emilio Pérez Touriño revalidés la presidència de la Xunta. Però dit això, i vistos els resultats (victòria clara del PP de Núñez Feijoo), podríem aplicar aquella dita castellana que diu “no hay mal que por bien no venga”. Procuraré explicar-me.
La victòria del PP a Galícia ha salvat Rajoy, que malgrat l’eufòria del moment, continua essent un líder bastant dèbil internament, poc valorat pels ciutadans en les enquestes i assetjat pels casos de corrupció que afecten el cor mateix del PP, però al que ningú s’atrevirà a mostrar-li la porta de sortida. Ara no! Gallardón va “celebrar” al costat del líder la victòria del PP a Galícia, i, Esperanza Aguirre, malgrat no acudir a la seu del partit al C/ Génova de Madrid ahir a la nit, avui s’ha apressat a dir que la victòria del PP a Galícia ho és de Rajoy. És a dir, Rajoy aguanta.
Jo crec, sincerament, que el fet que Rajoy continuí al capdavant del PP i recuperi les possibilitats internes de tornar a ser candidat al 2012, és la millor notícia que li podien donar al PSOE i, concretament, al President Zapatero, doncs serà amb ell amb qui se les haurà de veure a les urnes i no pas amb Gallardón o tal vegada Rato.
Ves a saber si la derrota del PSdG no servirà, a la llarga, perquè Zapatero pugui tornar a ser president a partir de les properes eleccions.
Nota al marge: la participació a Galícia ha estat espectacular. Si nosaltres ens quedem a casa i no anem a votar, està més que vist què és el que acaba passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.