Els que em coneixen saben que, fins avui, sempre he dit que els presidents elegits democràticament pel poble, malgrat no siguin els que nosaltres voldríem, son els nostres presidents i mereixen el màxim respecte.
Però, què passa quan un ex-president manifesta sense rubor que ell no respecte el president democràticament elegit per la majoria dels ciutadans d’un país?
Això és exactament el que avui ha fet Pujol –potser ja mai més li posaré el mot “President” davant el seu cognom- assegurant, literalment, que Zapatero “no li mereix el seu respecte”.
Pujol, aquest prestidigitador de la política, l’individu capaç de manipular fins a la sacietat la opinió pública en casos tant escandalosos con el de Banca Catalana, el polític que afirmava sense cap pudor que TV3 i els mitjans públics catalans havien d’estar “al servei” de la causa nacionalista (la seva, és clar), aquest personatge –que avui, molt em temo, està una mica “pallá”, que dirien els joves- es permet el luxe d’afirmar que el President Zapatero no li mereix cap respecte.
I és que, és clar, a Pujol, en realitat, no li mereix respecte ja absolutament ningú que no sigui ell mateix! Que trist resulta que un personatge tant important de la política catalana i espanyola acabi fent afirmacions tant absolutament grolleres i poc democràtiques. Ell, precisament, ell, que no ha deixat mai de vantar-se de la seva condició de represaliat del franquisme.
Doncs bé, Pujol, vostè a mi, a partir d’aquest moment, tampoc em mereix cap respecte. Li he tingut fins ara, com a President del meu país i com a polític de gran nivell que ha estat, però dient el que ha dit, a mi –com suposo que a tants d’altres- m’ha ofès. No només perquè vaig votar el President Zapatero, sinó perquè va ser a qui va votar –com a vostè tants i tants anys- la majoria dels electors.
Em pregunto, Pujol, què hagués dit vostè si un President del Govern d’Espanya hagués dit que vostè, President de la Generalitat de Catalunya, no els mereixia cap tipus de respecte? Sap què hagués fet, Pujol? Efectivament: bramar que a qui estaven ofenen dient això no era a vostè, sinó a Catalunya i a la Generalitat. Això exactament va fer quan el cas Banca Catalana i en tantes altres ocasions al llarg dels seus 23 anys de mandat. I sap per què? Perquè això exactament és el que fan els personatges mesianics que es creuen amb la missió de salvar la pàtria!
El respecte i la dignitat, Pujol, és la única cosa que mai es pot perdre, ni en política ni en la vida. Vostè, dient el que ha dit avui, ha perdut les dues coses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.