JOEL JOAN, L’AMIC D’ETA!

En l’acte que diversos col·lectius independentistes celebren cada 11 de setembre al Fossar de les Moreres, l’actor Joel Joan va declamar emfàticament la seva passió per Xirinacs, del qual va dir que era “una lliçó i el camí a seguir”, -per a ell, és clar- a més de prometre-li que ell també deixaria ben aviat de “ser esclau d’Espanya”, país al que va qualificar com “l’aberració més gran de l’Europa central, oriental i de l’est” (Espanya no està en cap d’aquestes tres curioses zones geogràfiques que descriu l’actor, però en fi...) i de “fal·làcia esquizofrènica” (dos termes absolutament contradictoris, doncs per ser fal·laç s’ha d’estar lúcid i els esquizofrènics no tenen, malauradament per a ells, aquesta possibilitat, però en fi...). La de “tonteries” que es poden arribar a dir per fer veure que ets el campió dels patriotes catalans!

A mi, que de naixement, cor i profunda convicció, soc tant català com els ínclits Joan i Xirinancs, -i més i tot que molts dels que no tenen altra feina millor a fer per la pàtria que insultar a tort i a dret a qui no té la mateixa idea de Catalunya que ells- a mi, dic, m’importa un autèntic rave que l’autor i protagonista de “Porca misèria” o de “Plats bruts”, per exemple, vulgui seguir les passes de l’ex mossèn, la qual cosa espero i desitjo que no faci fins a les darreres conseqüències.

Com tres pebrots m’importa que Espanya li sembli no se quantes coses, tot i que, val a dir-ho, diatribes com aquestes son les que de manera permanent esperen amb delit els nacionalistes espanyols més recalcitrants per poder-nos atacar com a poble, el mateix que per cert esperen els ultra nacionalistes catalans quan el 12 d’octubre hi ha pronunciaments també d’aquest estil a les espanyes.

Estic pensant... quina diferència hi ha entre les manifestacions ultra nacionalistes espanyoles del 12 d’octubre i les ultra nacionalistes catalanes de l’11 de setembre? Qui és més demòcrata, els que criden “Franco, Franco” o els que es declaren amics d’ETA. Els nacionalismes extrems i excloents, una vegada més, es retroalimenten perquè es necessiten.

Però si tot això m’importa francament poc, com he dit, no puc evitar un profund sentiment de fàstic quan penso que un personatge amb un cert predicament mediàtic, que es baladreja de ser demòcrata i patriota català, es declara “amic” de la banda terrorista ETA, és a dir, amic dels mateixos que entre molts d’altres centenars al llarg de la seva bastarda història, van assassinar Ernest Lluch o a totes aquelles persones que un maleït matí van cometre el pecat d’anar a comprar a l’Hipercor.

La Catalunya que preconitzen els “amics” dels que assassinen no és la pàtria per la que jo lluito, ni la que vull per el meu fill, ni la que la immensa majoria dels catalans volen, doncs res de profit es pot esperar de qui, en nom de qualsevol pàtria o de qualsevol idea, enalteix els qui practiques el terrorisme. Algú tant miserable, no pot ser un patriota! Ans al contrari!

PS. De la mateixa manera que Joan li ha promès solemnement a Xirincs seguir les seves passes, jo prometo solemnement no tornar a veure mai més un espectacle, sigui quin sigui, de qui es declara amic d’ETA.

http://joanlopez.blogspot.com/