LA JERARQUIA ECLESIÀSTICA: UNA PANDA DE MAMONS!!!

Estic encantat que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Episcopal Tarraconense –és a dir, els 10 bisbes de Catalunya, els “nostrats”- hagin decidit entrar en campanya electoral contra els socialistes i fervorosament a favor del PP d’Aznar, Aguirre, Zaplana i Acebes, ah, i d’aquest que figura que és el candidat i el que més mana al partit popular...si home... el... com es diu???

Estic encantat perquè si els bisbes es permeten posar-me a parir a mi, asseverant que pel simple fet de ser socialista soc un traïdor a la pàtria, un assassí de fetus, un degenerat per no condemnar que dos homes o dues dones contraguin matrimoni segons la llei, o perquè la llei em permeti divorciar-me quan em vingui en gana (ells han casat per l’església a personatges tant il.lustres i tant de dretes com el Sr. Alvárez Cascos, tot just quatre dies després de divorciar-se de la seva “legítima”), jo, Joan López Jurado, català de 42 anys, batejat, confirmat i casat per l’església catòlica, apostòlica i romana (ai no, que ara ja no es diu això de romana, que queda molt anacrònic!!!), els posaré a parir a ells amb la mateixa absència de misericòrdia que ells gasten!

A diferència seva, jo, fent-ho, tindré un sobirà orgasme –la qual cosa declaro amb orgull-, cosa que ells no podran fer malgrat els tenen cada dos per tres per diversos motius –alguns completament inconfessables- perquè, Oh Déu Meu, és pecat!!

Si jo per ser socialista soc un traïdor, un assassí i un degenerat, ells son uns autèntics extraterrestres que no tenen ni puta idea que la societat va per un cantó i ells, com sempre, per un altre; uns autèntics pecadors, per superbs (ens volen imposar el seu model de moral, com si la tinguessin), per mentiders (ells van fer de mediadors amb ETA quan governava Aznar), per còmplices dels assassins de milers i milers d’espanyols i catalans, als quals el franquisme va assassinar en nom de Déu i la pàtria i ells, els bisbes, mai no han condemnat...En definitiva, i per anar al gra, si jo, socialista, per a ells soc totes aquestes coses que diuen, ells, per a mi, son senzillament uns autèntics mamons!!! Y punto pelota!

Ah no Joan, això no ho diguis, que és un insult! Doncs si és així, com va dir Labordeta: “a la mierda. Vayánse a la mierda”. Perquè, a veure, no m’insulten ells a mi, i a la intel.ligència de milions de persones, quan ens diuen –sense dir-ho, això si!!- traïdors, assassins i immorals? No, és clar! El que insulta soc jo quan els hi dic mamons amb totes les lletres per voler imposar la moral catòlica tradicional –el nacional/catolicisme, vaja- sobre la llei civil de la que, democràticament ens hem dotat tots.
Que jo sàpiga, al President del Govern d’Espanya i al de Catalunya, així com als alcaldes, als diputats, als senadors, als regidors i als regidores, els hem elegit democràticament tots plegats.

Però, i al tal Rouco Varela (que per cert te nom d’actor porno, tot i que a aquest només se li aixeca quan despotrica des del púlpit contra “los rojos y los separatistas” i, no faltava més, quan casa o bateja a la filla o la neta dels Aznar), o al tal García Gasco, o als sujetos aquests que responen als tant nostrats noms de Sistach i Agustí...qui els ha elegit? Quants catòlics de la diòcesi de Sant Feliu hem estat cridats a les urnes per votar qui volem que sigui el nostre bisbe? Jo, repeteixo, estic batejat, confirmat i casat per l’església i, a mi, que jo sàpiga, ningú m’ha cridat a votar cap càrrec de la jerarquia eclesiàstica i això que, teòricament, soc soci del club!!!

Aquests “sujetos” amb capteniments medievals pretenen dir-nos com s’ha d’exercir la democràcia? Aquests “pàjaros” tenen els sants collons de dir-nos què fa i que no fa malbé la democràcia? Aquests autèntics mamons se suposa que son els que han de “guiar” les nostres ànimes? Insisteixo en la genial frase de Labordeta!

Jo, com a soci del club que encara soc, proposo que fem dues coses: a) una apostasia massiva, cadascú davant del bisbe de la seva diòcesi i b) abans d’això, un manifestació silenciosa dins les esglésies posant-nos -tots els que estem fins al mateixos pebrots de la jerarquia eclesiàstica- d’esquena al mossèn (en cas, és clar, que no s’hagi posat ja ell d’esquena a nosaltres, que ara diu el Papa que es com s’ha de fer la missa) o, el que és el mateix, de cara a la porta de l’església per poder sortir esperitats al crit de “alça i que us donin per on l’esquena perd el seu honorable nom”, que és molt més nostrat i digne que engegar-los directament a prendre pel cul.


PD. Res de tot això va amb tu, amic Carles. No t’ho preguis a mal