UNA PREVISIÓ SOBRE LES ELECCIONS CATALANES. (I)

Capítol preliminar.

Fa uns quants dies, en el decurs d’una conversa que vaig tenir amb un bon amic que viu a Madrid, aquest em va preguntar com veia jo les eleccions de l’1 de novembre i la futura composició del govern de la Generalitat.

Després de comprometre’m a escriure una reflexió sobre el particular en el blogg –ell és un del pocs que el llegeix, o al menys això em diu- vaig pensar: Ai Senyor, com si la meva carrera de futuròleg no hagués patit ja prou quan als pocs dies d’escriure l’article/predicció titulat “L’extraordinària mala salut de ferro del Govern de Catalunya” es va produir l’autoexpulsió dels consellers d’ERC, que, n’estic convençut, van marxar del govern només per fotre’m enlaire la meva carrera de previsor polític. Haig de confessar que durant un parell de nits no vaig dormir bé i que les meves ganes d’escriure/preveure es van ressentir seriosament.

Malgrat aquest contratemps, però, m’he dit: “què tants collons! Si algun dia vols tenir una columna pròpia en un bon diari, (quina il·lusió que em faria! Tanco somni i parèntesi) cal que t’entrenis a cagar-la cada dos per tres, que és exactament això que el que fan la majoria dels columnistes, sobretot i especialment els d’alguns mitjans de comunicació.

Que consti doncs, que si faig aquest exercici és, en primer lloc, per no defraudar un amic i, així mateix, per complir –tot i que no exactament- la promesa que vaig fer en l’article abans esmentat que, com que poca gent va llegir, poca gent m’ha recriminat que no ho hagi fet fins ara.

Em proposo doncs, en els propers dies i per capítols –a veure si aconsegueixo més lectors aplicant l’estil dels serials tipus Vent del Pla, tant “nyonyo” com nostrat ell- reflexionar sobre els següents temes:

L’estat d’ànim del cos electoral.

La pre-campanya electoral.

Els candidats a la Presidència de la Generalitat.

Les estratègies de campanya.

Els resultats electorals.

Les aliances parlamentàries.

El futur govern.

Les futures relacions amb Espanya.

A Santa Rita –patrona de les causes perdudes- i a la teva benevolència –pacient i abnegat lector- m’encomano.