11.8.06

SANT FÈLIX (Simón) I TANCA EL PENEDÈS.

La setmana passada, en l’article titulat “menys essencialismes i més treballar per la gent”, denunciava el maniqueisme dogmàtic que al meu entendre destil·lava l’article que Ases va publicar el 4 d’agost sota el títol “Màster de democràcia...”

Doncs bé, al meu parer, el que publica Simón a “El 3 de Vuit” d’11 d’agost va molt més enllà. El seu ultra essencialisme no sembla tenir aturador.

Exempt de qualsevol rubor, s’atreveix a decretar quins sentiments d’identitat “son per sempre”; qui no té “quatre dits de front” en la qüestió territorial –a mi em valdria que ell en tingués només dos- i a qui haurien d’assenyalar els bons penedesencs pels carrers com a instigadors del que ell anomena “transfuguisme metropolità” (sic) en virtut, -no faltava més- del seu concepte fal·laçment apolític, unívoc i omnímode del Penedès com a territori i com a societat.

Simón, emulant la feliçment no reeixida idea atribuïda al també penedesenc Torras i Bages (1846- 1916), segons la qual Catalunya seria cristiana o no seria, profetitza que“sense vegueria pròpia, mai no arribarà per els penedesencs la nostra hora” (sic). No content amb això, Simón amplia els beneficis de la creació del nou ens ni més ni menys que a tots “els catalans” i per si això no resultava prou ampul·lós, artificiós i egocentrista, rebla que“seria el millor per Catalunya”. Alça Manela!

A banda que ves a saber a quina hora –essencial és clar- deu referir-se, jo, com a penedesenc que soc, treballaré -hi hagi o no vegueria-, perquè les millors hores per aquesta terra i per la seva gent siguin les que encara han d’arribar, cosa que serà difícil si aquest trànsit s’afronta des de posicions essencialistes i dogmàtiques i amb irresponsables apologies contra la política i els partits, doncs aquests –i no pas els lobbys- son peça clau per la bona salut de la nostra democràcia i de les nostres institucions. Molt va costar guanyar la política com perquè ara s’abomini d’ella de manera barroera i populista.

El paroxisme de Simó arriba amb un darrer pensament que ratlla l’etnocentrisme quan afirma que“la gent del Penedès mai no ens sentirem ni metropolitans, ni de dretes, ni d’esquerres, ni progressistes. Com a Penedesencs hem d’estar en el nostre lloc...” (sic) que, molt m’ho temo, ell sap exactament quin és. Certament grotesc i perillós!

Espero que Simó i els pocs que pensin com ell, sàpiguen ser indulgents amb la meva gosadia de ser, a més de profundament penedesenc, d’esquerres i progressista.

Crec sincerament que amb els seus arguments, lluny de reforçar la legítima causa per la que treballa, la debilita profundament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.