SANT TORNE-M'HI !!

(Resposta a les cartes d'Enric Ases i Josep Faura publicades a El 3 de Vuit de 18 d'agost)

El primer que sorprèn de la carta del Sr. Faura és que posi entre cometes, per fer veure que ho he dit jo, expressions que mai no he escrit, com per exemple que “els electes socialistes ho fan molt bé” o que els acuso de “maniqueisme: vegueria o res...”. (sic).

Miri Sr. Faura, vostè, que a mi no em coneix de res, ha de saber que soc dels que mai dic que els meus ho fan molt bé. Ans al contrari, soc molt crític amb mi i amb els meus, cosa que m’ha comportat –cregui’m- més d’un mal de cap polític. I soc molt crític perquè considero que aquest és l’únic camí per continuar treballant amb rigor ètic per les idees que defenso i pels ciutadans als qui eventualment represento.

D’altra banda, efectivament, vaig qualificar de maniqueista el discurs d’Ases, -la qual cosa mantinc- però no per defensar“vegueria o res”, sinó perquè, com vostè, situa els defensors d’aquesta en el bàndol dels bons penedesencs i els qui pensen diferent en el sac dels dolents. El maniqueisme, Sr. Faura, mai pot consistir a contraposar alguna cosa amb el no “res”, com fal·laçment vostè pretén fer veure que jo afirmo.

La legítima causa que defensa, -i amb la que jo hi estic d’acord amb matisos importants, això sí-, no li atorga cap supremacia –ni intel·lectual, ni argumental, ni identitària, ni de cap mena- per decretar quins han de ser i en què “cal traduir” (sic) els meus sentiments vers la terra que m’ha vist néixer. En primer lloc, perquè estimo el Penedès tant com vostè i amb tanta “sensibilitat pel territori” com vostè pugui tenir. En segon lloc, perquè des de fa més de vint anys defenso i treballo per aquesta terra, tant des de la vessant política com cívica. Ves si seré jo qui negui ara “l’acció cívica”! Sí nego però –i critico obertament- que algú pretengui erigir-se en l’expedidor de carnets de “bons penedesencs”. Per cert, que patètic i antic sona ja el discurset de “deutors del PSOE”. (sic).

A aquestes alçades de segle, sap el que a mi em sembla autènticament reaccionari? Voler imposar el pensament únic. Vostè –suposo que inconscientment- així ho fa quan, senzillament per expressar el que penso i sento, em titlla “d’ofensiu i reaccionari”, mentre que pel mateix, Ases és “vehement i sincer”.

Finalment, l’extraordinària consistència argumental i el magnífic rigor semàntic de la carta que Ases em dedica, han generat en mi, efectivament, un “confusionisme mimètic” (sic) de tal magnitud, que m’ha impedit contestar en cap altre sentit que no sigui aquest: moltes gràcies per desitjar-me bon viatge, Sr. Ases. Igualment li desitjo.