ON ÉS GUDURIX-MAS???

Nota preliminar.

Els personatges d’aquesta historieta prenen el nom dels de les d’Astèrix i Obèlix. Aquests però, a diferència dels herois de còmic que van crear Goscinny i Uderzo, simulen defensar la pàtria únicament per no delatar el seus autèntics anhels, que no son altres que mantenir-se perennement al poder, d’una banda perquè consideren que els pertany per llinatge i de l’altra, perquè és des del poder que poden cuidar millor els seus interessos. Espero que el lector, i sobretot Goscinny i Uderzo, em vulguin perdonar pel meu atreviment.

Els personatges.

Asurancetourix (David Madí) =El bard de la tribu. Brama i brama.
Prolix (Josep. A. Duran i Lleida) =el fatal endeví.
Acidonitrix (Felip Puig) =Instigador de conspiracions. El seu nom el delata.
Gudurix (Artur Mas) = Personatge de disseny al que envien de Lutecia perquè el facin un home al poble
Abraracurcix (Jordi Pujol) = Cap de la Tribu

Tothom ha dit la seva en el tema del vot dels immigrants.

Tothom? No! N’hi ha un – Gudurix- que es resisteix, ara i sempre, a fer declaracions sobre temes complicats. I malgrat saber que la vida no es fàcil sense fer-les, -sobretot si tenim en compte que el tal Gudurix aspira a obtenir el càrrec que dins la seva tribu i des de fa molts i molts anys ostenta Abraracúrcix- ell aguanta el tipus sense immutar-se, com si tal dia fes quatre anys que, nevant com nevava, ell estava de “fiestiqui” a Lutècia.

El primer a piular va ser Prolix, el fatal endeví. En una nit de tempesta va trucar a la porta de la tribu per anunciar calamitoses conseqüències per aquesta si els estrangers del poble podien escollir el cap. Prolix, per mirar de pescar adeptes en aigües tèrboles –una de les seves especialitats- va dir que, arribat el cas, els únic forasters que haurien de tenir dret a participar en l’elecció del cap, havien de ser els que demostressin un exquisit coneixement i ús de la llengua del poble.

Com si se li hagués aparegut Tutatis, Asurancetourix –el bard- reblava a ple pulmó –com se li escau- que a més d’això havien d’acreditar amplis coneixements en fer sonar el flabiol, doncs si el noble ús d’aquest instrument es perdia a casa nostra, no seria perquè als autòctons els importava un autèntic “pitu” des de ja fa lustres, sinó perquè als que de fora vingueren no els sortia de la flauta (o tal vegada de l’harmònica) aprendre l’ús de tant nostrat instrument, indispensable d’altra banda per poder ballar la sagrada dansa.


A tot això, Acidonítrix, que per cert s’està quedant tant calb com Prolix perquè no aconsegueix que Fanzine vulgui res amb ell, diu que el vot no es regala; que l’importa un rave si els immigrants paguen o no paguen impostos i/o si contribueixen amb ells a mantenir el sistema de pensions, la sanitat pública o els pressupostos municipals i dos raves més –o sigui tres- si els vikings poden votar, essent com son a efectes legals igual que els egipcis, per posar un exemple tonto. Ah, se m’oblidava! A més, a risc i ventura de quedar-se totalment calb d’una tacada per dir encara més animalades- sosté que contents i agraïts haurien d’estar els que del sud vingueren fa anys a instal·lar-se en aquestes terres perquè a ells sí els hem permès votar.

A tot això, i aprofitant que el Pisuerga passava aquell dia per Prada de Conflent, Abraracurcix, fent una de les seves memorables excursions dialèctiques, culpa mig clergat –l’altra mig no que es lleial a la seva causa- de no defensar adequadament davant Roma les essències pàtries. Adonant-se però que corria perill d’excomunió, s’apressa a redimir-los –en part només- per culpar de tot l’actual govern, doncs va tenir la gosadia de tancar una oficina que a Roma havia obert ell –quan era el govern, perquè ell era el govern- i que, segons sembla, a més de bons txèflis, mantenia relacions indispensables per a la subsistència pàtria amb la curia. A saber quines, vet’ho aquí!

A tot això, Gudurix continua de vacances i encara és hora que algú conegui què pensa. Bé, ni d’això, ni de gaire res! Però aquesta serà una altra història.