CIU, EL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS I LA PROVA DEL NOU.

Vet aquí el problema d’exagerar en política: es perd el discurs i, el que és més greu, la credibilitat cas que alguna vegada s’hagi tingut.

Això és, ni més ni menys, el que al meu entendre li ha passat a Convergència i Unió a l’Alt Penedès i molt especialment a Joan Raventós Pujadó, un dels seus principals dirigents. Intentaré explicar-me.

CiU, al llarg d’aquests darrers dos anys, ha basat –i fiat- el seu discurs polític a la comarca en atiar la faula que els socialistes no apostàvem pel Pla Director Territorial i que si aquest finalment es feia seria per certificar, poc menys, que la mort de la identitat altpenedesenca.

En altres paraules: durant tot aquest temps, els “Raventós boys&grils” han estat venent la idea que nosaltres –els socialistes, “off course“- no defensàvem la comarca –és més, que ens importa un autèntic rave- i que només ells, -els autèntics guardians i salvadors de les essències- podien, amb les seves receptes, redimir l’Alt Penedès de les calamitats que li esperen si es posaven en pràctica les propostes territorials socialistes contingudes en el Pla Territorial que presumien no nat!!!

Ho sento Joan Raventós! Ho sento Angèlica Rodríguez, Xavier Escrivà, Cisco Olivella i companyia, però, vistes les propostes que conté l’avant projecte del Pla Director, us heu quedat sense discurs. El vostre silenci és, efectivament, la prova del nou!! Ara s’entenen les vostres pretèrites exageracions. No eren sinó una cortina de fum per dissimular les vostres carències. El temps, inexorablement i afortunadament, ens posa allà on realment ens pertoca i mereixem!

La desinhibició és una característica de la infantesa i també d’aquella edat adulta en que et comença a agradar molt dir les coses pel seu nom, sense eufemismes ni falses diplomàcies. Com que ja no soc un nen, dec estar en aquesta fase perquè no vull dissimular que m’alegra la simple idea de pressuposar que a “can CiU” es deuen estar estirant dels cabells perquè, d’una banda, tot i que hagi trigat més del desitjat, tenim Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, impulsat i liderat per dues formacions polítiques que no son ni Convergència ni Unió.

I de l'altra perquè el seu contingut i les seves propostes, -contra el que ells pregonaven que passaria- dibuixen una comarca equilibrada en tots els sentits (creixement demogràfic i econòmic, infrastructures, etc) i escrupolosament respectuosa amb el nostre paisatge i la nostra identitat vitininícola. Ni més ni menys que allò que la immensa majoria d’altpenedesencs volen que sigui la comarca.

L’avant projecte de Pla Director Territorial de l’Alt Penedès que presentem, demostra doncs, quan falses, fal·laces i demagògiques eren les acusacions que des de CiU se’ns han fet al llarg d’aquests dos anys, doncs lluny de “carregar-nos” la comarca, la nostra aposta –amb propostes concretes i no amb paraules- continua essent el reequilibri del territori i la seva adaptació i preparació per avançar en la línia que esdevingui, dia a dia, un espai ple d’oportunitats per a tothom, sense que això impliqui cap pèrdua d’identitat.

Intueixo que ara, perdut aquest partit per golejada, els “Raventós boys&grils” –i sobretot els qui estan obligats a fer mèrits- centraran el seu atac en que els pèrfids socialistes no estem per la labor de la “vegueria pròpia”. Ara, qui no defensi la “vegueria pròpia” no serà digne de tenir-se per un “bon penedesenc”. Ara, els qui defensin la “vegueria” seran els autèntics defensors del territori. La resta ni s’estimen el Penedès ni volen que la comarca preservi la seva identitat. Poc menys que uns traïdors vaja!

Espero, sincerament, que a l’Alt Penedès no cometem aquest error estratègic, doncs no és el mateix equivocar-se en el moment decisiu de definició de la nostra estructura i encaix com a comarca al país que fer-ho en àmbits que tot i que segurament importants no tenen, ad futuro, la mateixa transcendència. D’aquests darrers errors, sovint comesos per excés de tacticisme, es pot sortir; amb un cost més o menys elevat per a qui els comet, però es pot sortir. Però, l’error territorial és incorregible.

CiU a l’Alt Penedès, fent l’aposta territorial que està fent –no per convicció sinó perquè creu que es la manera d’erosionar-nos- està posant de manifest que no té polítiques per cap àmbit de la vida pública, doncs quan un partit no té una política territorial clara –el canvi de doctrina territorial a CiU respecte la vegueria es sobrevingut- difícilment en tindrà d’una altra mena, més enllà d’apuntar-se a allò que els dirigents de torn considerin que es moda o que pot restar vots a l’adversari. Si parléssim en termes futbolístics, diríem que CiU no té cap patró de joc.


Com veuen, moltes son les coses que s’han començat a aclarir arrel de la presentació de l’avant projecte del Pla Director. I entre elles, al meu entendre, una de molt clara: el pla director demostra que es pot formar part de la Regió Metropolitana de Barcelona i salvaguardar a l’hora la nostra identitat, la nostra ideosincràcia i la nostra singularitat de territori vitivinícola.

Jo, de la meva banda, estant com estic en aquest període de la maduresa que et procura una joiosa i delectant desinhibició, em declaro públicament contrari a la “vegueria pròpia”, important-me un autèntic rave el que sens dubte diran de mi i contra mi, els “guardiants de les essències” que, com joans, joseps i ases, n’hi ha per totes les cases.