16.11.05

SOCIALISTES: FRANCO HA MORT, PERÒ NO EL FRANQUISME!


Què pot significar que precisament pocs dies abans del 30è aniversari de la mort del dictador, l’Ajuntament de Melilla, governat pel PP amb majoria absoluta, hagi decidit tornar a col·locar al carrer una estàtua de Franco vestit de comandant de la legió quan semblava que la sort que per a ella s’havia decidit era dipositar-la en un magatzem municipal?

Amb aquesta acció, Juan José Imbroda Ortiz, alcalde de Melilla, i el seu govern, no fan sinó donar carta de naturalesa a una evidència: Franco va morir fa 30 anys sí, però no el franquisme –polític i sociològic- el qual està avui fermament, descaradament i vivament representat per la “RAZA” (Rajoy, Acebes, Zaplana i Aguirre) del PP, pel ressuscitat “sindicat del crim” (COPE, ABC, RAZON I MUNDO) i per personatges tant sinistres i poc cristians com el cardenal Rouco Varela.

Durant la sisena legislatura, (1996-2000) el govern d’Aznar no va poder posar en marxa el ressorgiment del franquisme polític i sociològic, doncs afortunadament no va obtenir llavors la majoria absoluta que sí aconseguiria quatre anys més tard, el 12 de març de 2000.

És llavors, durant la setena legislatura, que el PP posa tota la carn a la graella amb l’objectiu, d’una banda, de neo-liberalitzar Espanya després de 14 anys de govern socialista i, en segon i fonamental lloc, amb la idea d’instaurar, de fet, una versió actualitzada del franquisme com a forma de govern –immobilista- basada en una concepció territorial unívoca, en un model econòmic i social basat en els postulats neo-con de qui va ser un dels principals estrategs de Bush i avui és president del Banc Mundial, Paul Wolfowitz.

Durant el període de majoria absoluta, el PP converteixen la Constitució –aquella que no van votar perquè ells eren franquistes- en l’arma predilecta per defensar la “España: una; España: grande; España; libre”; tornen a situar l’església en la mateixa esfera del poder polític nomenant càrrecs com Angel Acebes, Ana Palacios, Ana Pastor, Federico Trillo, Benigno Blanco, entre tants altres, que provenen d’organitzacions com Cristo Rey o Guerreros de Cristo; privatitzen tot el que poden i ho donen als seus amics; prenen el control de gairebé tots els mitjans de comunicació i inicien una ofensiva sense precedents contra PRISA i SOGECABLE, l’únic que se’ls resisteix; elaboren i posen en marxa la LOCE, que a més de ser la llei que més fracàs escolar ha generat en tota la història espanyola, atorgava un paper absolutament preponderant a l’església catòlica i a l’ escola privada en detriment de la pública;
marginen les comunitats autònomes governades pels socialistes en benefici dels seus feus (València, Madrid...)...

En fi que l’arrogància de qui creu controlar-ho tot (com Franco), el domini de qui considera tenir la societat, l’economia i els mitjans de comunicació sota control, els indueix a pensar que tot ho tenen “lligat i ben lligat”, (com Franco).

Tanta arrogància porta a Aznar –El Gran- a permetre’s el luxe de nomenar “successor” a Rajoy, (tractant-lo de vostè, com Franco a Arias Navarro) molt abans de convocar eleccions.

L’arrogància els indueix a pensar que res no passaria per no identificar bé els cadàvers dels militars morts en l’accident del “Yak”; que ningú recordaria, poc temps després, la gestió realitzada en la catàstrofe del “Prestige” o les frivolitats amb que van tractar les morts dels periodistes Anguita i Couso... O que podrien amagar durant tres dies –uns dels més tristos i durs mai viscuts- que l’atemptat de l’11 de març de 2004 no havia estat comès per ETA.

El 14 de març però, s’adonen que els ciutadans diuen prou! I zas! De la majoria absoluta, del somni de restaurar a espanya el nacionalcatolicisme... a la oposició, amb el líder carismàtic a la FAES i havent de suportar que el "zapatitos" pacti al Congrés amb ERC. Buf! Realment massa!

I què fan davant d’aquesta situació? Doncs ben senzill: aplicar la màxima franquista de “España, antes rota que roja”. D’aquí ve que plora la criatura de l’Estatut, la LOCE, la llei de matrimonis gai, i un llarg etc. Es a dir, com que no hem pogut implantar el franquisme sociològic i polític, trenquem la taula.

Si després de tot això encara hi ha dubtes sobre l'existència o no del franquisme sociològic i polític a l'Espanya i a la Catalunya d’avui, crec poder-los resoldre amb la següent història.

L’alcalde de Jafre (Baix Empordà, Girona, Catalunya), Il.lm. Sr. Josep Grau, va ser alcalde nomenat a dit per les autoritats franquistes.
Mort el dictador es va fer de la UCD i va continuar sent alcalde.
I morta la UCD es va fer de CiU i continua, avui, sent alcalde.
L'alcalde Grau, com Franco, 40 anys porta governant.

Serà això el franquisme sociològic?

Un apunt semi-final, doncs gairebé m’oblido del missatge que amb el present article volia donar. Amb la que està caient (aquesta expressió i l’article, de fet com tantes altres coses en política, li dec al mestre, amic i company Marcel Gabarró i Pallarès) els socialistes tenim, ara més que mai, la obligació de “posar-nos novament les cartutxeres” (sobretot els qui per algun motiu se les han tret) i defensar amb ungles i dents la democràcia, la llibertat i la concepció republicana i laica de la política.

No crec, sincerament, que hi hagi cap altra forma més noble i eficaç que la convicció i el compromís polític per defensar la “res pública” entesa com a xarxa d'oportunitats i solidaritat per a tothom.

ara sí, l'apunt final: simpatitzants socialistes que per la raó que sigui encara no ho heu fet, no creieu que és el moment per sortir definitivament de l’armari i militar activament????

3 comentaris:

  1. Ole,OLe i OLe........

    ResponElimina
  2. Ei valent, veig que no et rovelles i estas més en forma que mai. El franquisme està viu, es reprodueix i creix... el miracle que van fer aquests fatxes és fer-nos creure que havia mort.
    Ànim i endavant.
    Servand

    ResponElimina
  3. benvolgut joan
    Benvingut a la blogosfera socialista que no deixa de créixer
    Felicitats bel blog i bona sort

    don-aire

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.