REFLEXIONS SOBRE LA V CONFERÈNCIA DE LA OIDP

La V Conferència de la OIDP (Observatori Internacional de Democràcia Participativa) es va celebrar enguany, entre els dies 8 i 12 de novembre, en el millor lloc possible: a Donostia – San Sebastián. I no ho dic perquè després de les sessions de debat i treball sigui un lloc gastronòmicament i urbanament magnífic per passejar, prendre uns “zuritos” i uns “pinchos” tot embadalint-se observant la transformació que ha experimentat la ciutat gràcies a l’acció decidida de l’alcalde Elorza –que també!- sinó perquè parlar de democràcia en un lloc on exercir-la resulta en ocasions poc menys que una aventura perillosa, té un significat molt especial, sobretot pels qui estimem la llibertat des del socialisme.

Desconeixent si seré capaç de complir amb l’encàrrec que se m’ha formulat, amb el present escrit no tinc cap altra pretensió que fer-vos arribar algunes idees i reflexions que m’han vingut suggerint les intervencions dels diversos ponents i així mateix les converses i els debats que al llarg d’aquests dies he tingut el goig de compartir amb els companys i companyes a la V Conferència de la OIDP.

1ª reflexió. La participació com a dret fonamental.

Crec que resulta especialment important convèncer-nos que no es tracta de “deixar participar els ciutadans”, com si fos una graciosa concessió que se’ls fa des dels poders públics, sinó de tenir plena consciència i absoluta convicció que la participació ha esdevingut un dret ciutadà sense el qual resulta impossible exercir la democràcia plena i, en conseqüència, les llibertats individuals i col·lectives amb plenitud.

Un dret que els ciutadans reclamen cada dia amb més força i vehemència – els fets de París ho demostren clarament- doncs ens comencem a adonar que, si volem combatre la part negativa de la globalització, hem de començar per incidir en aquelles decisions que afecten el nostre entorn més immediat i a la nostra “res pública” més propera.

Si participar es un dret, els poders públics, i en primer lloc els locals per ser els més propers, hem de fer possible i accessible l’exercici d’aquest dret.

Ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en l’exercici de la democràcia local i per assolir aquest objectiu, el foment de la participació ha d’esdevenir una aposta estratègica i estructural dels poders públics locals.

No s’hi val, només, expressar aquesta voluntat en un programa o en un Pla d’Actuació sense que això quedi després reflectit en els pressupostos i en la organització.

La participació doncs, perquè esdevingui realment un autèntic i incontrovertible dret ciutadà, s’ha de convertir en l’eix de totes les polítiques dels poders públics i molt especialment dels poders locals, doncs és en aquest nivell bàsic on més pedagogia activa podem fer, no només en relació als ciutadans, sinó sobre tots els agents de la nostra societat, inclosos els mitjans de comunicació, els quals, al meu entendre, tenen una especial responsabilitat en la formació democràtica de la ciutadania, doncs ben sabut és que, sense informació veraç la participació esdevé impossible.

2ª reflexió. La radicalitat democràtica com a signe d’identitat de les esquerres.

La radicalitat democràtica és, sense dubte, un dels nostres principals signes d’identitat com a socialistes. I precisament per això, nosaltres menys que ningú, ens podem permetre el luxe de cometre l’error de pensar que democràcia i participació son dos termes dissociables, perquè en realitat no podrem parlar d’haver assolit la democràcia plena mentre l’haguem d’acompanyar amb l’adjectiu “participativa” o amb qualsevol altre. La democràcia, o és sense adjectius, o senzillament no és plena.

Aprofundir, avançar i reforçar de manera qualitativa el nostre compromís permanent i radical amb la democràcia. Vet aquí un repte que, com a socialistes, tenim per davant.

3ª reflexió. El preu de la llibertat és la vigilància perenne.

L’esquerra en general i els nostres governs en particular, hauríem de tenir la ferma convicció que tant important resulta fer allò que digui el poble, com que el poble pugui sempre controvertir i oposar-se a allò que facin els governs.

És a dir, els poder públics han de pagar, ben de gust i sense escarafalls de cap mena, el preu de la llibertat, que no és altre que la vigilància perenne de qui ostenta la sobirania: el poble! I perquè així pugui ser, no ens podem quedar en el simple enunciat, sinó que més aviat tenim el deure ètic i polític de passar a l’acció generant les condicions necessàries perquè la participació pugui ser efectiva en els nostres pobles i ciutats.

4ª reflexió. De les polítiques “per la gent” a les polítiques “amb la gent”.

La dreta, amb l’actitud descarada i falsa que els caracteritza, miren d’apoderar-se, -des del neo liberalisme econòmic més radical, això si!-, de bona part del discurs social de l’esquerra. Nosaltres –diuen sense cap tipus de rubor ni vergonya- fem polítiques “per la gent”. Doncs nosaltres ja no, ves per on! Nosaltres, la gent d’esquerres, estem fent ja un salt qualitatiu que la dreta no podrà fer mai perquè no se’l creu; no podrà fer mai perquè, senzillament, no creuen en la radicalitat democràtica i alguns ni tant sols en la democràcia, com s’està posant de relleu aquests dies. Nosaltres, des de l’esquerra, ja no fem només polítiques per la gent, doncs considerem que això ha quedat completament obsolet, sinó que, a més, les “fem amb la gent”.

En aquest sentit crec que des del nostre partit i des dels nostres governs hem de transmetre un missatge clar a la ciutadania, un discurs nítid, recolzant-lo en accions concretes, doncs fer polítiques “per la gent i amb la gent” és sinònim de “passar de les paraules als fets”.

Crec sincerament que qui des de la responsabilitat política i pública no ho faci així, qui no prengui plena consciència de la nova realitat, qui continuï ancorat en la realitat de fa 20 anys, -quan l’exercici del govern no requeria formules massa innovadores per portar-se a terme- li estarà fent un molt flac favor a la democràcia. O, dit d’una altra manera: no estarà fent altra cosa que augmentar la ja enorme escletxa existent entre els poders públics (la política) i la ciutadania; estarà fomentant gran frustració social i cívica així com el desprestigi de la “res pública”, camp aquest que, arribat a certs nivells, pot provocar situacions de fractura social i d’enfrontament.

5ª reflexió. A manera de corol·lari.

Al llarg d’aquests dies de conferència he tingut la satisfacció i l’honor de veure quina bona feina estan fent els nostres alcaldes i regidors, -els nostres governs i grups municipals en general-, per inocular aquests perills i per afrontar els nous reptes que la societat ens planteja diàriament. I em sento orgullós. Orgullós de veure que, una vegada més, som nosaltres, els socialistes, els que estem liderant una nova forma d’entendre i practicar el poder, una nova forma d’entendre la llibertat que, com ha teoritzat Philip Pettit en la seva obra “Republicanismo”, es basa en la no-dominació.

Com a demòcrata, ciutadà i socialista que soc, vull expressar el meu profund i sincer agraïment a totes aquelles persones –polítics, tècnics i ciutadans en general- que des de la convicció, el compromís i el treball diari, lluiten des de diversos àmbits –entre ells la OIDP- perquè es produeixi aquest canvi, del tot necessari si el que realment volem es deixar un món més lliure als nostres fills.

A totes elles i a tots ells, una petició que d’antuvi em sé concedida: si us plau, no defalliu!!!!