TORNA LA RAZA! A LAS BARRICADES!

Fraga, aquest camaleó del franquisme que fa mil anys va pujar a un cotxe oficial i encara no se n’ha baixat, vol ser ara senador. Bé ara, ara no! Al 2007, quan tindrà, ni més ni menys que 85 anys.

Però per primera vegada en la seva inacabable existència, la decisió de Fraga no és ni més ni menys que una autèntica debilitat.

Perquè, ai amics i amigues, Fraga no vol ser senador per continuar servint Espanya temorenc de Déu, ni per no fer nosa als caimans gallecs –els de la boina i els del birret- que el volen succeir al capdavant del PP. No senyor. En aquesta ocasió la cosa té molta menys èpica. Fraga vol ser senador perquè s’ha adonat que des de que no ostenta cap poder no pot aclucar l’ull a les nits. I és que, segons sembla, ara viu en un pis “ínfim” al centre de Santiago de Compostela, a sota del qual, nit darrera nit, a la gent –de ben segur vàndals socialistes, votants de Pérez Touriño, el roig que malgrat ser president continua vivint a casa seva i no a la tranquil·la i silenciosa estança que es va fer construir Fraga al palau del president - li dona per anar a prendre unes copes als bars que per allà es troben i, és clar, el soroll que fan aquestes ocioses persones, no deixen conciliar el son a l’home que li cap l’estat al c.... Solució? Es presenta per senador i a viure a Madrid amb les filles en un barri on el més roig sigui el conserge. I no pas per la seva ideologia no, -que a aquests els hi fan passar un test amb la màquina de la veritat per veure si son infiltrats de ZP o pitjor encara, del Montilla- sinó per la seva indumentària. Com s’assabenti el Rouco Varela i el Jiménez Losantos, els falta temps per organitzar una manifestació i tres soflames matineres per reivindicar que els conserges canviïn el vermell pel blau, “como mandan los cánones y la Santa Madre Iglésia. Vamos hombre, pues no faltaba más”.

I a tot això, una qüestió que m’amoïna? Caldria establir una edat de jubilació pels polítics? Potser, d’entrada, el que caldria –sobretot a alguns- es administrar-los alguna metzina perquè tinguessin sentit del ridícul. Dit això, jo crec que sí, que caldria establir una edat de jubilació pels polítics, com de fet passa amb la resta de professions. Per què, jo em pregunto, què pot aportar Fraga al senat que no pugui aportar jo? I la resposta es clarament favorable a que, abans que ell, jo sigui senador. A qui representa avui un polític que no sap què és ni com funciona un ordinador, o una rentadora, o una assecadora, aparells, tots ells, que utilitzen els ciutadans i les ciutadanes normals i corrents? A qui representa avui un polític que no creu en els mètodes anticonceptius? A qui representa avui un polític que no s’ha baixat del cotxe oficial en 60 anys, quan resulta que el país en que vivim, l’autèntic, en té escassament 30 democràticament parlant?

Jo, per molt poc estat que tingui al cap, represento molt millor aquesta Espanya plural que hauria de veure’s reflectida en el senat si aconseguim dur a terme l’esperada reforma.

Quin favor no ens farà el PP si finalment presenten Fraga com a candidat al senat. Aquesta, i cap altra, serà la prova evident de la decadència d’una formació que ja no només és la dreta sinó, la dreta nacionalcatòlica més rància i reaccionària, els fars ideològics de la qual son, un senyor tant vell tant vell que per poder dormir tranquil s’ha de fer senador i un altra que borda la seva rancúnia per les cantonades neoliberals de tot el món. Fraga, el pare fundador convertit en un polític patètic, caricatura de l’autèntica dreta espanyola i Aznar, lloc tinent de l’amo Bush i coordinador de la RAZA (Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre)

Aquesta es l’Espanya del PP, que no és altra que l’Espanya del franquisme que, sens dubte, va ser i és molt pitjor que el dictador. A les barricades doncs. A les barricades de la ideologia, però a les barricades al cap i a la fi.

15 de novembre de 2005.