CRISPACIÓ

Vivim temps de crispació política i social. I algunes persones amb la màxima responsabilitat institucional no ajuden a rebaixar-la. Ans al contrari.

És el cas del MHPArtur Mas quan deixa entreveure que a Catalunya els qui no van en la direcció correcte -és ell qui la determina- són tots aquells que s'atreveixen a anar a la Pl. Sant Jaume a cridar "sí se puede", -dit així, en castellà, que és com ens ho va deixar dit el President que ho hauria de ser de tots els catalans- i no pas a reivindicar la independència. Però que s'han cregut!

Segons algunes persones sembla que els que crispen l'ambient social són els ciutadans i les ciutadanes que no creuen en un país assèptic en matèria social i que posen en el centre del debat públic català la justícia social i totes les polítiques que d'ella se'n puguin derivar.

Soc dels que crec que l'independentisme -com el federalisme-, ni són ni poden ser simplement això. No són ni poden ser asseptics en matèria social. Amb la que està caient, al meu modest entendre és un insult a la intel.ligència dir que la indepedència o el federalisme no són ni de dretes ni d'esquerres, senzillament perquè això és impossible. De fet, els que afirmen això són la dreta que retalla drets.

Per alguns, retallar les polítiques que sostenen precàriament la justícia social no crispa la societat i sí en canvi que un bon nombre de persones no vagi en la direcció que alguns dirigents consideren que cal anar.