CARPE VITA.

Hi ha moments que la vida fa "clic", sense més ni menys. Així: "clic"! I ja està! La perspectiva de les coses, la morfologia de gairebé tot plegat, canvia. El que ahir era urgent avui pot no ser ni tant sols important. El que abans d'ahir no era ni necessari, avui pot esdevenir senzillament vital. 

Com embridar aleshores alguns sentiments que de tant primaris que són es converteixen en únics i potser -només potser!- tant de bo en irrepetibles? 

Paciència, diuen alguns! És cert, sí, paciència! Però paciència activa i de cap manera resignada. Perquè essent cert que la vida fa "clic" quan a ella li dona la gana, -que per alguna cosa és ella- també ho és que nosaltres som encara els únics amos de molts "clics" als que fins avui no havíem fet ni punyetero cas com a conseqüència d'ocupar-nos molt més d'allò que ens semblava urgent que d'allò que realment era important. 

La vida té massa "clics" com per resignar-nos per un de sol, per molt "clic" que en principi pugui semblar, perquè darrera de qualsevol "clic" de la vida, hi ha una oportunitat per canviar-la! "Carpe Vita"!