DESNORMALITZAR LA TRANSGRESSIÓ

La posada en valor dels espais de socialització (carrers, places, escoles, poliesportius, etc) passa en bona part per no permetre la normalització de la transgressió, un peatge malauradament cada vegada més persones estan disposades a pagar davant la gairebé total desconfiança que ni la societat com a tal, ni les administracions puguin fer res mínimament efectiu per pal·liar o reconduir el problema fins a un estadi raonable. Això no només a afecta la convivència, sinó que trastoca greument els valors que tenen a veure amb el cor mateix de la democràcia, doncs normalitzar la transgressió afecta la llibertat de moviments i d’acció dels ciutadans i molt especialment a la dels col·lectius més vulnerables, que són els que més utilitzen l’espai públic objecte de la transgressió per part d’uns quants.

En aquest sentit, l’esquerra tenim un paper clar a jugar, sobretot i especialment perquè a la dreta ja li està bé que aquests espais siguin conflictius, doncs els brinda la oportunitat que els seus postulats en matèria de seguretat i de retallada de llibertats siguin acceptats pels més vulnerables com un mal menor si això els ha de procurar “seguretat”.

En conseqüència, des de l’esquerra no podem deixar que la dreta s’apropiï inadequadament del concepte “ordre” i que el vagi inculcant a la societat com una pluja fina d’aquelles que cala i cala de manera gairebé imperceptible. Però això no significa en cap cas abandonar la pedagogia com a base de la nostra manera d’entendre i practicar la transformació de la societat, doncs si ho fem, entrarem en el joc que els transgressors i de la dreta volen i els interessa.

Sincerament, no crec que farcir-nos amb més i més ordenances sigui la solució, sobretot si no som capaços de donar a conèixer les ja existents i no disposem dels instruments adequats per (o de la voluntat!!) de sancionar els qui les transgredeixen de manera sistemàtica.

En aquest sentit, els governs d’esquerres hauríem de ser conseqüents, i si realment considerem que un dels grans reptes de la nostra societat actual és evitar que els transgressors s’apoderin de l’espai públic (element bàsic per a la socialització i la integració dels individus) hem de prioritzar en els nostres discursos i en els pressupostos municipals els programes i les polítiques públiques que vagin en consonància amb aquesta prioritat. Del que es tracta doncs, és de dotar-nos, com a societat, dels instruments necessaris per fer front a aquest repte, a l’hora que posar-ne d’altres a l’abast dels ciutadans perquè aquests ES FACIN VALDRE com a tals, és a dir, perquè puguem superar l’estadi d’individus per passar al de ciutadans amb tot el que això comporta.

Els ciutadans sempre serem més que els individus i és en aquest sentit que la clau està en que els primers ens empoderem dels espais públics amb els valors i els principis comuns, evitant així que el normalitzi la transgressió.