24.10.09

OASI CATALÀ O TOLLA CATALANA?

Durant molts i molts anys –ja era també així en època franquista- a determinats burgesos i a determinada “intel·lectualitat”, els ha interessat fer-nos creure que Catalunya era un oasi per a segons quines coses, entre les quals, òbviament, totes aquelles que tenen a veure amb les íntimes i seculars relacions que sempre s’han donat en aquest país entre determinats partits polítics i determinats negocis. Els ingredients per aconseguir un bon “oasi” són el silenci còmplice, l’endogàmia (“sempre som els 400 mateixos que ens trobem a tot arreu”, Millet dixit), l’exaltació de l’amor a la pàtria (si és fals tampoc importa gaire) i el victimisme, que és la cova on s’amaguen els covards patris quan els enganxen amb les mans a la massa.

Millet, Montull, Colom, Laporta, Colomines, Mas, Puig i companyia son exemples clars de covards patris.

A Millet i a Montull no els ha important un rave saquejar el “temple del catalanisme”, desviar fons a les seves caixes de seguretat a Suïssa i pagar les seves festes privades a costa dels diners del Palau de la Música. Això sí, com a bons patriotes i com a bons cristians, -perquè tothom sap que “Catalunya serà cristiana, o no serà”-, han “confessat” –que no penedit- que van robar “una mica” (1’3 milions d’€, van dir en la seva declaració), cosa que tampoc sembla haver impressionat massa al jutge que instrueix el cas, Juli Solaz, doncs ha trigat més de tres mesos a cridar-los a declarar i quan els ha tingut allà davant només els pregunta per allò que havien confessat robar (res de preguntes inoportunes ni indiscretes que puguin trencar l’Omertà) i com que no hi ha risc que marxin a Suïssa a buscar les caixes de seguretat, ni que destrueixin més proves, doncs res, un calbot tipus “caca nen això no es fa” (petit, no fos cas que s’emprenyi algú i el denunciïn per maltractament a un prohom de la pàtria), em quedo el passaport i au, cap al restaurant a dinar per celebrar que per no imposar-nos, ni fiança ens han imposat. Vint-i-tres anys d’Omertà pesen com una llossa i alguns porten aquest capteniment vers determinats poderosos en el mateix ADN.

I d’Àngel Colom i Colom, alies “El Sis Ales”? Què me’n dieu? El fill de la gran pàtria fracassa, per enèsima vegada, en el seu intent d’esdevenir el messies que porta el poble a la independència, perquè el PI (en el que també hi era Pilar Rahola, tant calladeta ella ara), que ningú s’equivoqui, era exactament això, un projecte personalista fet a mida pel “gran líder independentista català, que tant i tant independentista era que va acabar a Can “Conveniència” i Unió. El fracàs li costa pasta, és clar però ell, com que no és un fill de la pàtria com qualsevol de nosaltres, no va a demanar un préstec a qualsevol caixa, no senyor! A ell li diuen que un tal Millet, allà al Palau de la Música, “soluciona aquestes coses” i allà que s’hi encamina ell embolcallat amb l’estelada, pensant-se, és clar, que el tal Millet i el tal Montull li donaven ni més ni menys que 72.000€ de la seva butxaca per eixugar els deutes d’un partit independentista! La burgesia i alguns patriotes son així d’ingenus perquè la ingenuïtat i la bona fe també formen part del capteniment de l’Omertà. El sis ales surt volant amb la pasta del Millet i anys després, quan l’enganxen, confessa que efectivament ell va agafar els diners, però que no eren per a ell, sinó per treballar per la pàtria i ja que estava posat a deixar anar soflames, afirma també que qui critiqui això està criticant els qui lluiten per la pàtria. Ara, calentonet ell a Can “Conveniència”, ja no té problemes de diners, ni per pagar els advocats, doncs la minuta d’aquests (pasta llarga, segur!) la pagarà segurament la Fundació Trias Fargas mitjançant un conveni que subscriuran per traduir l’Aranzadi a l’Aranès o una cosa encara més enginyosa.

I parlant de la Fundació Trias Fargas, no puc deixar d’esmentar Agustí Colomines, el seu ínclit president, que quan CDC el van designar pel càrrec va afirmar que ell era “la pluralitat”. Toma ya!! Aquest personatge, pocs dies després de conèixer-se que CDC havia rebut importants quantitats de diners (alguns en negre segons Hisenda) de mans del saquejador del Palau de la Música, va afirmar a Catalunya Ràdio que ell no tenia “cap inconvenient” a mostrar els convenis i que de fet, l’endemà mateix els faria arribar a l’emissora. A tal agosarament, a Can CDC van dir d’immediat que d’ensenyar els convenis res de res, doncs tot era “molt legal”. A l’immoral del Colomines li va faltar temps per dir aleshores que “tot el que era legal era ètic” (sic), -una altra de les fugides endavant que solen utilitzar els qui enganxen amb les mans a la massa, ja siguin catalans o d’Albacete- i que els tot plegat era una conspiració muntada pels pèrfids socialistes per desprestigiar-lo a ell, a CiU i al “sum sum corda”. No content amb això, va amenaçar amb posar en marxa el ventilador i italianitzar Catalunya. Aquest autèntic indecent es diu a ell mateix patriota i plural. Ja em permetran que ho escrigui en castellà: manda huevos!!!!

I el Laporta? Si home, el president aquest del Barça que es queda en calçotets als aeroports, que insulta als Presidents autonòmics que gosen opinar sobre la seva doble condició de Bravhert i president del Barça, que es gira a la llotja en plan “perros callejeros” amb un “no em toquis, eh”, o que arenga els socis amb crits tant i tant nostrat com “al loro, que no estamos tan mal”. Aquest personatge no ha dubtat ni un moment a ordenar al seu Director General, Joan Oliver (un altre conspicu adulador de Can “Conveniència) que espiés els quatre vicepresidents del club per conèixer “coses” sobre les seves activitats privades, sempre, és clar, en nom de la seva pròpia seguretat i de la del Barça. Quins pebrots!! S’imaginen que el president de la Generalitat de Catalunya hagués ordenat espiar els seus consellers i s’hagués fet públic? Fins i tot Millet i Montull en demanarien la seva dimissió. Però aquí no passa res perquè, no faltava més, tot és una conspiració contra ell i contra el Barça i contra Catalunya i contra la Moreneta si calgués. Així que aquí pau i després glòria: s’organitza una junta extraordinària, s’amenaça ben amenaçats als vicepresidents, per si per casualitat se’ls havia acudit obrir la boca per protestar (quin paper el d’aquests quatre, que els espien els seus mateixos i continuen allà, con si res... això és l’Omertà) i s`apuja el sou del que ha executat la barbaritat fins als 600.000€ i tots tant amics. Efectivament, “al loro, que no estamos tan mal”. Aquest “pàjaro” del Laporta vol fer política. Déu ens salvi d’aquest “patriota”, si així fos. Déu ens salvi!!!

I a tot això, avui mateix s’ha sabut que el govern presidit per Jordi Pujol, va saber l’any 2003 que Millet estava desviant ingents quantitats de diners dels fons del Palau de la Música. Ho sabia Pujol, perquè a Palau res no es movia sense que ells ho sabés. Ho sabia Artur Mas, que havia estat des de 1999 Conseller d’Economia i que en aquell moment era Conseller en Cap del Govern. I ho sabia, entre d’altres membres de CDC i de la burgesia catalana, Felip Puig, que era llavors Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Ho sabien! I què van fer? Doncs com a bons fills de la gran pàtria que son, no van fer res!!! Absolutament res! Tant convençuts estaven que l’Omertà funcionaria per sempre més; tanta seguretat tenien en que a l’oasi català no li afectarien aquests “futeses”; tanta arrogància “pàtria” hi havia en tot el que feien, que els hi semblava normal que “un dels nostres” fes el que li donés la gana amb “el que és nostre” (el Palau, el Barça... Catalunya)!! Quin problema hi ha? S’entén ara perquè la Ferrussola va dir que se sentia com si li “haguessin robat” quan CiU va perdre el poder l’any 2003? La “moños” té pels, però no a la llengua i, com els nens i els borratxos, en aquella ocasió va dir la veritat perquè li va sortir de les tripes.

Durant tants i tant anys ens han volgut fer creure que aquí no passava res; que Catalunya era un oasi on no passaven segons quines coses que només es donaven a les espanyes perquè la condició dels “catalans” és diferent. Però ara resulta que això només ens ho venien per amagar les seves vergonyes, la seva covardia. Ara resulta que això de l’amor a la pàtria era una cortina, fosca, fosca, per amagar indignitats com les que aquests dies s’estan destapant.

Aquests personatges no ens poden governar. Aquests personatges no s’estimen Catalunya i si se l’estimen, ni que sigui una mica de res, haurien de dimitir demanant perdó públicament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.