5.10.09

TERRORISTES DELS VALORS DEMOCRÀTICS

En la posada de llarg del seu xiringuito (serà un PI bis?) el “patriota” Carretero ha deixat dit que “ser president del Barça és 1000 vegades més important que ser President de la Generalitat de Catalunya”.

Quin patriota de veritat diria una bestiesa així? Qui pot dir que estima molt el seu país a la vegada que menysprea la seva màxima institució i la màxima magistratura del mateix, lliure i democràticament elegida pels propis compatriotes? No, és clar que no! Només els sectaris fan una cosa així; només els “terroristes” dels valors democràtics es permeten el cinisme de dir que estimen tant el seu país i que, precisament per això, no suporten veure al capdavant del mateix gent que no és pura, malgrat ocupin la seva responsabilitat com a conseqüència d’un procés lliure i democràtic.

Algú sap o ha sentit en algun lloc quina és la Catalunya que volen aquests personatges sortits del més ranci i perillós dels messianismes? Abracen valors d’esquerres, de dretes? Quines idees propugnen per a la construcció de la Catalunya social? I pel desenvolupament econòmic del país, quines polítiques ens proposen? Què farien per ajudar a generar nous llocs de treball pels catalans i les catalanes que avui, malauradament pateixen l’atur?

Això és el que té ser i saber-se sectari: no cal que dissimulin res; no els cal plantejar cap altra proposta, ni cap solució a cap problema del país que tant diuen estimar, doncs totes les solucions –absolutament totes- passen per fer i per ser el que ells diuen que hem de fer i de ser, doncs contràriament, serem uns botiflers, uns indignes i uns usurpadors. Així és com aquesta gent ens veuen, especialment als socialistes catalans. Sabeu com els veig jo, que soc català i socialista? Efectivament, com uns terroristes dels valors democràtics.

2 comentaris:

  1. Estic d'acord amb la frase del doctor Carretero. L'actuació -i el paper- d'un president del Barça és, ara per ara, molt més important a nivell mundial que el president de la Generalitat. I, afegeixo, malauradament. Hi hagi Montilla, o hi hagi Maragall o el MH Pujol.
    És cert que les actuacions de la Generalitat afecten racionalment la vida de les persones, dels catalans, però les actuacions a can Barça afecten, emocionalment, a gent de tot el món. Només cal veure com Jan Laporta es passeja per la ONU com si fos casa seva o les passions que aixeca a Estats Units, on tallen autopistes perquè pugui passar la comitiva blaugrana.
    Hem parlat només de la frase, eh!

    Això no treu que en Carretero vulgui impulsar una nova formació parlamentària. O no volies tu ser alcalde? Si és més important ser president de la Generalitat que ser alcalde, perquè estaves a l'ajuntament i no al Parlament?

    ResponElimina
  2. Nice post and this enter helped me alot in my college assignement. Thank you for your information.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.