ERC PACTARÀ AMB CIU A POC QUE PUGUI. QUE NINGÚ HO DUBTI!

Segons va informar “El 3 de Vuit” de 9 de febrer, el candidat d’ERC a Sant Sadurní va condicionar públicament “la reedició del pacte de govern amb CiU a la continuïtat de Joan Amat, actual alcalde de la població”.(sic). En aquella mateixa informació, el president comarcal d’ERC va afirmar que a Sant Sadurní d’Anoia ni tant sols contemplaven el pacte amb el PSC.

Conscient que la naturalitat i la sinceritat amb la que el president comarcal i el candidat local d’ERC havien expressat les seves més íntimes intencions post-electorals podria comportar un enduriment del discurs socialista, a l’hora que la desmobilització d’alguns votants republicans que no veuen clar que Joan Amat sigui el candidat encobert d’ERC, algú ha fet mans i mànigues per mirar “d’aclarir” (?!) que en realitat, el que Prat i Salius volien dir és que estimen molt a tots menys al PP i que, -si us plau, si us plau-, ningú els hi tingui en compte l’estultícia que han comès dient la pura veritat sobre quin pacte faran i quin no.

“Caca nens, caca, que això de dir la veritat no es fa mai quan es tracta d’aquests temes”, els hi han dit els seus companys més experimentats en fer-nos creure (1995, 1999 i 2003) que els socialistes som un possible aliat per formar govern. Em nego a acceptar que encara quedi algú tant ingenu com per considerar creïble aquesta possibilitat.

És especialment revelador que no hagi estat el propi candidat qui hagi volgut aclarir la informació que publicava “El 3 de Vuit”, doncs segons es desprèn de la noticia signada per Sergi Sol, la font de la informació era el propi candidat.

En comptes d’això, la secció local d’ERC emet una nota amb la que pretén “aclarir l’article que publicava El 3 de vuit" el divendres 9 de febrer, a partir d'una entrevista al President Comarcal Jesús Salius” (sic). L’intent d’aclariment és senzillament delirant, per trencar-se el pit de riure vaja!

Després d’una sèrie de tòpics –idèntics als que utilitzen els futbolistes en les rodes de premsa- com ara que poden “arribar a acords de govern amb tots els grups municipals”, que “l’objectiu per les properes eleccions municipals és dur a terme el programa electoral”, que si és possible pensen “obtenir l’alcaldia” i que la decisió final “serà presa exclusivament per la militància”, arriba la part còmica de l’aclariment, doncs ara resulta que l’any 2003 “ERC va renunciar a l’alcaldia compartida”.

És a dir, a aquestes alçades, ens volen fer creure que Joan Amat els va oferir, ni més ni menys, que compartir l’alcaldia i que ells s’hi van negar “tot prioritzant un programa de govern” (sic). Com us deia abans, per trencar-se el pit de riure!!

Espero sincerament que això no s’ho creguin ni ells, doncs vindria a demostrar la poca confiança que tenien en que el seu candidat pogués ser un bon alcalde.

Però no, no se’n vagin que encara hi ha més, perquè el final de “l’aclariment” (?!) és certament apoteòsic.

Resulta que l’any 2003, Amat no només els hi va oferir compartir l’alcaldia i ells ho van rebutjar (això no ho diuen però es desprèn clarament de l’explicació) sinó que els va assegurar que “la present (2003-2007) seria la seva darrera legislatura com alcalde” (sic) i que això va ser el que els va “aconsellar de no fer de l’alcaldia una qüestió prioritària” (sic). Acollonant!

Si això fos veritat, per què el candidat d’ERC hauria hagut de condicionar “públicament” –segons va informar El 3 de Vuit- la reedició del pacte amb CiU a la continuïtat de Joan Amat? No hagués estat més lògic que el candidat d’ERC hagués condicionat la reedició del pacte a que Joan Amat no es tornés a presentar, doncs això és, segons diuen ara, el que els va prometre el mateix Amat? Per què no han desmentit categòricament –ni ERC ni el seu candidat- la informació publicada a “El 3 de Vuit”?

Per acabar d’adobar l’autèntic despropòsit que és la nota “d’aclariment” (?!) que ha emès la secció local d’ERC, afirmen que creuen que ha arribat “el moment idoni perquè el govern municipal el dirigeixin les generacions polítiques sorgides amb posterioritat a la Transició”.

Significa això que no consideren “idoni” que el govern el torni a dirigir Joan Amat? Segons es desprèn del final de la nota “d’aclariment” (?!) emesa per ERC així semblaria ser, doncs Amat forma part de la generació anterior a la transició.

Però –ai las!- segons diu el “3 de Vuit” que ha afirmat públicament el candidat d’ERC, no només no és així, sinó que és tot el contrari, cosa que no ha desmentit categòricament i públicament, segurament perquè qui ha escrit la nota “d’aclariment” és el mateix candidat.

Finalment, segons aquesta idea del canvi generacional que ara s’han tret de la màniga, tampoc Salvador Domènech seria “idoni” per formar un govern amb ells.

A què ens hem d’atenir, al que diu la nota o al condicionament públic que segons informa el 3 de Vuit va fer el candidat d’ERC respecte el pacte post-electoral?

No ho dubteu, ERC, una vegada més, juga a donar falses esperances al PSC per mirar de garantir-se l’actitud més dòcil possible i després, com han fet sempre, dir que “el PSC ha fet un paper que no compartim” (Jesus Salius dixit) i donat que el “pacte amb CiU ha funcionat bé, no hi ha motius per canviar”, arguments que ja han utilitzant sistemàticament, amb més o menys paripé, els anys 1999 i 2003.

Crec que la jugada consisteix a reeditar, -a poc que puguin- el pacte amb CiU; fer novament alcalde a Joan Amat (condició que posa el candidat d'ERC) i que, a mitja legislatura Amat dimiteixi i doni el relleu a “les generacions polítiques sorgides amb posterioritat a la Transició”, (idea expressada en la nota d'aclariment), bé sigui en la persona d’Albert Prat –que ho dubto- o bé en la de qui es perfila com a segon de la candidatura convergent, és a dir, Jaume Aragonès, ex director de Ràdio Sant Sadurní, que va haver de dimitir el càrrec a petició del Consell Rector de la pròpia entitat. Bona targeta de presentació, si senyor!

Serà per això que ERC ha fet “l’aclariment” en el sentit que ho ha fet, introduint ara el tema del canvi generacional? Ben aviat ho sabrem.

ERC té un problema greu a Sant Sadurní perquè s’ha convertit en un apèndix de CiU i això és vox popul i es percep clarament en les cabrioles que han de practicar per mirar de fer creure a la gent que continuen tenint un perfil propi.

La conseqüència palpable d’aquest problema son les flagrants contradiccions en les que estant caient contínuament.

Amb despropòsits com aquest, ERC està donant més d’un argument perquè els qui els anys 1999 i 2003 els van fer confiança perquè consideraven que els republicans marcarien perfil propi davant CiU, votin, tant per tant, a la que en realitat sempre ha estat la casa mare.

Així les coses, i tenint en compte que si finalment es presenta una candidatura de joves aquesta li prendrà alguns vots a ERC, la única alternativa que queda pels qui no vulguin que es repeteixi el bipartit CiU/ERC – AMI, és votar el PSC.

Molt em temo que, si no és així, si la gent progressista no opta per fer un vot útil al PSC, CiU podria obtenir un resultat encara més ampli que el que va obtenir l’any 2003, la qual cosa vol dir que podria ratllar la majoria absoluta.

En les nostres mans està evitar-ho i donar-li literalment la volta a la truita. I quan dic en les nostres mans, vull dir en les del plantejament de campanya que fem els socialistes i, en base a això, en la resposta que aquesta aconsegueixi entre els votants progressistes i d’esquerres.

El canvi és possible!

Nota final: crec que, a poc que pugui, la nova executiva comarcal d’ERC mirarà de configurar governs de coalició amb CiU a tots els municipis de la comarca que puguin i molt especialment, si els números els hi ho permeten, a Vilafranca del Penedès, a Gelida i al Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Si no ho evitem, CiU/ERC es faria amb el control de tres dels quatre principals municipis de la comarca i també amb el govern del Consell Comarcal.

No els hi ho posarem fàcil. Oi que no?

Ànims!