EL CANDIDAT D’ERC ÉS JOAN AMAT!

Segons informa “El 3 de Vuit” de 9 de febrer (pàgina 3), el candidat d’ERC a Sant Sadurní d’Anoia,“ha condicionat públicament la reedició del pacte de govern amb CiU a la continuïtat de Joan Amat, actual alcalde de la població”.

La declaració d’amor del candidat d’ERC vers Joan Amat (CiU) no pot ser més rotunda i explícita, però per si quedés algun dubte sobre què farà ERC després de les eleccions del 27 de maig, el president comarcal d’ERC –Jesús Salius- rebla el clau afirmant que ERC ni tan sols contempla “un pacte amb el PSC” perquè, segons afirma, “el PSC a Sant Sadurní ha fet un paper que no compartim”. Blanc i en botella!

Salius, conscient que potser havia deixat massa clares les intencions d’ERC respecte els pactes post electorals a Sant Sadurní, mira de dissimular –sense aconseguir-ho per cert- dient que malgrat això “caldrà estar atents als resultats i a la voluntat de la secció local d’ERC, que son els que finalment hauran de prendre una decisió, que tant podria ser d’estar al govern com a la oposició” (sic). Novament blanc i en botella!

Traducció: a Sant Sadurní d’Anoia, ERC només pactarà amb la CiU de Joan Amat. I si això no fos possible? Doncs a la oposició! Amb els socialistes, ni a la cantonada!

Podien haver optat –con els anys 1995, 1999 i 2003- per mantenir la incògnita sobre les seves intencions post-electorals amb l’objectiu d’assegurar-se una campanya més o menys plàcida.

Però no! Aquesta vegada tant se’ls en fot! Aquesta vegada –jo tinc una lleugera idea de per què- s’han tret la careta ja d’entrada, i d’una manera obscenament sincera, ens diuen a tots els ciutadans que a Sant Sadurní d’Anoia votar ERC o votar CiU és exactament el mateix i que, per això precisament, el seu candidat –per molt que Albert Prat encapçali la candidatura republicana- no és altre que Joan Amat.

L’ERC d’Albert Prat, Josep Mª Ribas & cia, opta així per fusionar-se de facto (diluïts ja hi estaven) amb l'òrbita socio-política de CiU, renunciant a l’escàs perfil propi que li quedava. Amb aquest capteniment, ERC fa finalment pública la seva conversió en una mena de sucursal -o ens subcontractat- dels convergents.

Però, com diuen en castellà, “no hay mal que por bien no venga”, doncs si alguna virtut té l’anticipació amb la que ERC ha mostrat les seves cartes en aquesta ocasió és, en primer lloc, que deixa ben clar el camí que han de seguir els companys encarregats de dissenyar la campanya i l'estratègia electoral del PSC.

En segon lloc, ajuda a dissipar –al menys així ho espero- els dubtes que encara poguessin tenir els qui al llarg d’aquests anys han apostat, dins del PSC, per un acostament tàctic a ERC amb l’esperança que els republicans poguessin canviar de soci de cara al 2007.

Així les coses, queda clar que si volem tornar a governar, al PSC només ens queda una opció: aconseguir que CiU, ERC i AMI no sumin 9 regidors -ara en sumen 11- cosa que només serà possible si nosaltres obtenim al menys 7, CiU un màxim de 6, ERC un màxim de 2, AMI cap i el PP 2, doncs si el partit que encapçala Dolors Montserrat aconseguís 3, CiU pactaria amb ells sense cap tipus de problema. No ho dubteu ni un sol segon.

Perquè un resultat així es produeixi, CiU hauria de perdre un regidor a favor del PP, i ERC i AMI un cadascú a favor del PSC.

Seria certament estúpid dir que l’objectiu és fàcil, doncs crec que tots som conscients que no és així.

Ara bé, per molt difícil que pugui semblar, estic plenament convençut que cap company socialista baixarà els braços. Ans al contrari, sé positivament que cadascú des de la responsabilitat que té en el sí de l’agrupació posarà el màxim de si mateix per mirar d’assolir-lo.

Per què? Doncs perquè cada vegada hi ha més ciutadans que veuen clar que a la vila li cal un canvi de govern; que consideren que ja hem tingut prou CiU-ERC. Perquè cada vegada hi ha més ciutadans que estan convençuts que el govern actual és incapaç d’oferir noves solucions a les noves realitats de Sant Sadurní d’Anoia, algunes d’elles –molt negatives per cert- provocades pel mal fer del propi govern.

Aquests ciutadans –molts d’ells votants d’ERC i AMI- estan esperant que algú els ofereixi alternatives a tanta grisor com hi ha hagut els darrers anys. Estan esperant que algú els sedueixi amb noves propostes, amb innovadores solucions per les complexes realitats que avui es dibuixen a Sant Sadurní d’Anoia i amb un equip cohesionat i capacitat per tirar endavant aquest repte.

Això és, n'estic convençut, el que farà la direcció de l'agrupació local socialista en les properes setmanes.

Si s'aconsegueix això, estarem en disposició d'obtenir en el seu moment el vot dels qui, essent progressistes i d'esquerres, se senten estafats per com ERC i AMI han fet servir el sufragi que en el seu dia els van confiar i, així mateix, el d'aquells que consideren perillosa la perpetuació de l'aliança estructural que han segellat ja CiU, ERC i AMI i davant la qual, la única alternativa -l'únic vot útil possible- és votar PSC.