El paper que està jugant el PP en la lluita contra el terrorisme des que ZP es President és infame, mesquí, filldeputesc, impropi d’una formació política que cregui de veritat en l’estat de dret. I aquests dies post atemptat mortal de la banda terrorista ETA a la T4 de l’aeroport de Barajas, el PP, senzillament, ha sobrepassat la ratlla vermella.
En els més de 30 anys d’atemptats etarres, mai abans un dirigent polític de la oposició –ni per descomptat el cap de l’oposició de torn- havia culpat el govern i el seu president per una acció de la banda terrorista. Però al migdia del mateix 30 de desembre, dia de l’atemptat, el PP i la seva cohort mediàtica ja estaven cansats de fer-ho, especialment contra Zapatero, situant-lo així en el mateix estadi que la banda terrorista ETA. Que mesquins!!
Quan el 14-M van perdre el poder, sembla que el PP va decidir que la manera de recuperar-lo era “gestionant l’ànima” dels ciutadans. Bé, la veritat és que això tant procel·lós de gestionar l’ànima ho van decidir pocs minuts després dels atemptats de l’11-M, triant la mentida i la insidia com a elements bàsics.
Efectivament, des de l’11-M fins al 14-M van mentir per mirar de retenir el poder i des del 14-M fins avui no han parat ni un sol segon de mentir per mirar de recuperar-lo.
S’equivoquen novament! S’equivoquen si creuen que els ciutadans ens deixarem “gestionar l’ànima” per segons qui i amb segons quins mètodes. Ja ho varem demostrar el 14-M i ho tornarem a demostrar quan arribin les properes eleccions.
El trencament del procés de pau, que ningú ho dubti, no comportarà cap pèrdua significativa de recolzament al President Zapatero per part de la ciutadania.
En primer lloc, simplement per allò que “en tiempos de zozobra, no hacer mudanzas”, que deien els clàssics jesuïtes i, en segon lloc, perquè cada vegada és més clar que deixar Espanya en mans d’un paio com Rajoy –el dirigent que menys popularitat té avui a tota Europa!!!- ja no ho volen ni els seus mateixos i menys la triple A (Aznar – Aguirre – Acebes).
La llàstima, però, no és això! La llàstima és que hagin mort dues persones més a mans d’ETA i que hi hagi qui d’això no culpi els terroristes, sinó el govern i explícitament el seu President. La llàstima és que ETA hagi dinamitat el procés de pau. La llàstima és que, per interessos partidistes, el PP prefereixi la mentida a la pau.
És evident que el President Zapatero ha sortit anímicament tocat del trencament del procés de pau que ell mateix va iniciar ara fa nou mesos.
Segurament sigui també veritat que l’error del President Zapatero hagi estat l’excés d’optimisme o tal vegada, per què no dir-ho, un excés d’ingenuïtat. Potser sí! Però equivocar-se, errar, no és mentir. I si alguna cosa ha quedat clara després de l’atemptat és que el PP ha mentit. O és que potser ETA a atemptat mortalment perquè el govern ha cedit en alguna de les seves pretensions?
No, és clar que no! ETA a atemptat mortalment perquè el govern no ha cedit a les seves pretensions territorials ni tampoc a la pretensió de legalitzar Batasuna vulnerant la llei de partits.
El govern, com va fer el PP en el seu dia, segurament tenia coll avall que calia un acostament dels presos, però també tenia clara la resolució del Congrés i aquest era el marc de joc establert. ETA l’ha trencat!
Y Rajoy? Com queda Rajoy? En una lectura inicial i ben superficial de la situació, semblaria que Rajoy hauria de sortir electoralment i políticament beneficiat del trencament del procés de pau. Ara bé, a mesura que passin les setmanes i els mesos, la situació se li pot tornar en contra, sobretot i especialment si el govern del President Zapatero i molt especialment el ministre Rubalcaba, tenen l’habilitat de sumar tots els partits en un nou pacte per les llibertats i contra el terrorisme.
El benefici de Rajoy pot ser, efectivament efímer, doncs la immensa majoria dels ciutadans saben que l’actuació de Zapatero, si bé probablement ingènua, ha estat feta amb l’ànima i això, al meu entendre, no resta, sinó que més aviat suma.
Finalment, donada la magnitud política de l’atemptat, dona la sensació que les dues víctimes mortals no siguin de la mateixa categoria que altres víctimes mortals d’ETA. I sí que ho son! Carlos Alonso Palate i Diego Estacio, son dels nostres! Son persones que treballaven com tu i com per poder tirar endavant les seves respectives famílies. Oblidar-los seria tant com oblidar qui som, què volem i contra qui hem de lluitar. Som demòcrates, volem viure en democràcia, en pau i amb llibertat i lluitarem contra els qui pretenen truncar aquesta decisió col·lectiva. ETA, senzillament, ha triat el pitjor camí! Tornar a matar!
PS. Que patètic resulta veure Otegui i els seus afirmant que el procés està més viu que mai i que cal esperar el comunicat de la banda terrorista per dictaminar si el procés està o no trencat. Fa uns dies, aquests mateixos individus afirmaven que el procés estava trencat, que no avançava... Just l’endemà que ETA se’n portés per davant dues vides i la T4, tenen els sants collons de dir que el procés es viu!!! Otegui i els seus no tindran cap lloc a la història d’Euskadi, com sí té ja, per sempre, més Jerry Adams a Irlanda del Nord, per exemple.
En els més de 30 anys d’atemptats etarres, mai abans un dirigent polític de la oposició –ni per descomptat el cap de l’oposició de torn- havia culpat el govern i el seu president per una acció de la banda terrorista. Però al migdia del mateix 30 de desembre, dia de l’atemptat, el PP i la seva cohort mediàtica ja estaven cansats de fer-ho, especialment contra Zapatero, situant-lo així en el mateix estadi que la banda terrorista ETA. Que mesquins!!
Quan el 14-M van perdre el poder, sembla que el PP va decidir que la manera de recuperar-lo era “gestionant l’ànima” dels ciutadans. Bé, la veritat és que això tant procel·lós de gestionar l’ànima ho van decidir pocs minuts després dels atemptats de l’11-M, triant la mentida i la insidia com a elements bàsics.
Efectivament, des de l’11-M fins al 14-M van mentir per mirar de retenir el poder i des del 14-M fins avui no han parat ni un sol segon de mentir per mirar de recuperar-lo.
S’equivoquen novament! S’equivoquen si creuen que els ciutadans ens deixarem “gestionar l’ànima” per segons qui i amb segons quins mètodes. Ja ho varem demostrar el 14-M i ho tornarem a demostrar quan arribin les properes eleccions.
El trencament del procés de pau, que ningú ho dubti, no comportarà cap pèrdua significativa de recolzament al President Zapatero per part de la ciutadania.
En primer lloc, simplement per allò que “en tiempos de zozobra, no hacer mudanzas”, que deien els clàssics jesuïtes i, en segon lloc, perquè cada vegada és més clar que deixar Espanya en mans d’un paio com Rajoy –el dirigent que menys popularitat té avui a tota Europa!!!- ja no ho volen ni els seus mateixos i menys la triple A (Aznar – Aguirre – Acebes).
La llàstima, però, no és això! La llàstima és que hagin mort dues persones més a mans d’ETA i que hi hagi qui d’això no culpi els terroristes, sinó el govern i explícitament el seu President. La llàstima és que ETA hagi dinamitat el procés de pau. La llàstima és que, per interessos partidistes, el PP prefereixi la mentida a la pau.
És evident que el President Zapatero ha sortit anímicament tocat del trencament del procés de pau que ell mateix va iniciar ara fa nou mesos.
Segurament sigui també veritat que l’error del President Zapatero hagi estat l’excés d’optimisme o tal vegada, per què no dir-ho, un excés d’ingenuïtat. Potser sí! Però equivocar-se, errar, no és mentir. I si alguna cosa ha quedat clara després de l’atemptat és que el PP ha mentit. O és que potser ETA a atemptat mortalment perquè el govern ha cedit en alguna de les seves pretensions?
No, és clar que no! ETA a atemptat mortalment perquè el govern no ha cedit a les seves pretensions territorials ni tampoc a la pretensió de legalitzar Batasuna vulnerant la llei de partits.
El govern, com va fer el PP en el seu dia, segurament tenia coll avall que calia un acostament dels presos, però també tenia clara la resolució del Congrés i aquest era el marc de joc establert. ETA l’ha trencat!
Y Rajoy? Com queda Rajoy? En una lectura inicial i ben superficial de la situació, semblaria que Rajoy hauria de sortir electoralment i políticament beneficiat del trencament del procés de pau. Ara bé, a mesura que passin les setmanes i els mesos, la situació se li pot tornar en contra, sobretot i especialment si el govern del President Zapatero i molt especialment el ministre Rubalcaba, tenen l’habilitat de sumar tots els partits en un nou pacte per les llibertats i contra el terrorisme.
El benefici de Rajoy pot ser, efectivament efímer, doncs la immensa majoria dels ciutadans saben que l’actuació de Zapatero, si bé probablement ingènua, ha estat feta amb l’ànima i això, al meu entendre, no resta, sinó que més aviat suma.
Finalment, donada la magnitud política de l’atemptat, dona la sensació que les dues víctimes mortals no siguin de la mateixa categoria que altres víctimes mortals d’ETA. I sí que ho son! Carlos Alonso Palate i Diego Estacio, son dels nostres! Son persones que treballaven com tu i com per poder tirar endavant les seves respectives famílies. Oblidar-los seria tant com oblidar qui som, què volem i contra qui hem de lluitar. Som demòcrates, volem viure en democràcia, en pau i amb llibertat i lluitarem contra els qui pretenen truncar aquesta decisió col·lectiva. ETA, senzillament, ha triat el pitjor camí! Tornar a matar!
PS. Que patètic resulta veure Otegui i els seus afirmant que el procés està més viu que mai i que cal esperar el comunicat de la banda terrorista per dictaminar si el procés està o no trencat. Fa uns dies, aquests mateixos individus afirmaven que el procés estava trencat, que no avançava... Just l’endemà que ETA se’n portés per davant dues vides i la T4, tenen els sants collons de dir que el procés es viu!!! Otegui i els seus no tindran cap lloc a la història d’Euskadi, com sí té ja, per sempre, més Jerry Adams a Irlanda del Nord, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.