A QUI REPRESENTA RAJOY?

Acabo de veure a Rajoy a la televisió –ho fa exactament igual que el seu guinyol- demanant la dimissió del President Zapatero si aquest no desmenteix “immediatament” la informació publicada pel diari “Gara”, segons la qual, el govern i la banda terrorista haurien arribat ja a acords, tals com que els bascos puguin decidir el seu futur o que no es detinguin més terroristes.[1]

La primera cosa que sorprèn –per cínica- és que el gran garant de la constitució, qui s’omple la boca que a ETA-Batasuna i al seu entorn –Gara entre ells- ni aigua sota cap concepte, ara atorgui tota credibilitat a allò que ETA diu a través del seu òrgan de difusió. Que curiós oi, que ho faci ara i en aquestes circumstàncies i que, en canvi, encara no atorgui cap credibilitat a la mateixa ETA que afirma, -igual que el primer dia- que res va tenir veure amb els atemptats de l’11 de març.

El fotut no es que ETA no tingui cap credibilitat, que no la té. El realment fotut es que aquest personatge fatxenda que és Rajoy, que aquesta titella d’Aznar -i dels neo-con de la COPE-, que aquest representant del nacional-catolicisme que es reuneix amb el Papa a València juntament amb paios/es com Camps i Barberà, capaços de gastar fortunes en altars climatitzats però no en valises de metro de poc més de 3.000€ que salven vides humanes, es qui pretén erigir-se en referent moral i democràtic de l’Espanya del segle XXI, de l’Espanya de la fibra òptica, de l’Espanya que comença a mirar el món de tu a tu en molts camps.

El fotut es que Espanya està, en aquests moments, orfe d’oposició responsable. I això, en termes democràtics, es una autèntica tragèdia.

El fotut es que el partit que diu ser hereu de la UCD i del President Suárez, que diu representar el centre, en realitat només representa l’Espanya de les “ladillas” i no la de la fibra òptica (com diria Sabina en la seva “Mater Espanya” de l’àlbum “Alivio de Luto”) que es la que guanya eleccions i la que fa pujar el PIB.

El fotut es que Rajoy s’agrada segrestat per paios tant poc cristians com Rouco Varela, que s’atreveixen a afirmar subnormalitats tant immenses com que la unitat d’Espanya es una qüestió moral. Jo crec que en comptes de preguntar-se on era Déu quan va succeir l’accident de València, s’haurien de preguntar on es quan ells diuen aquestes sobiranes anormalitats.

El fotut es que Rajoy no es més que un autèntic fatxenda que cada vegada representa a menys gent, més carca, menys recomanable en termes democràtics i més ancorada a l’extrema dreta. Només així es pot explicar que afirmi coses tant increïbles com que el President Zapatero, legítimament i democràticament elegit pels ciutadans, no representa a l’Estat. Només així es pot explicar que doni credibilitat –ara- a Gara i per tant a ETA. Només amb la tàctica del “quan pitjor millor”, s’explica que no vulgui la pau i que prefereixi –per uns quants vots- que el procés fracassi.

El gran error del PP, d’Aznar, de Rajoy, de Zaplana, d’Acebes i c&a es que no confien en els ciutadans i que creuen que som idiotes. El gran error es que es consideren els guardians d’unes essències que ja no existeixen i que molt poca gent vol que tornin. El gran error del PP es creure que l’Espanya real es la que es va veure aquest cap de setmana a València, la de la gorreta i la motxilla groga, la de gent entonant estúpides tonades de l’estil de “ese papa ese papa eh, eh” o “benedicto, papa papa pa”.

El gran error del PP es creure que amb aquests col.lectius guanyarà les eleccions quan en realitat no estan fent altra cosa que cavar la seva pròpia tomba. Des del punt de vista partidari podria ser una gran noticia, però des del punt de vista de musculatura democràtica, és un autèntica tragèdia.
[1] La policia ha detingut avui mateix a dos persones per la seva relació amb la xarxa d’extorsió d’ETA. Joseba Permach, portaveu de la il.legalitzada Batasuna s’ha preguntat “a que juga el PSOE”.