8.7.06

DE REVENTÓS A MONTILLA, SOCIALISTES DE CATALUNYA!!

El transit d’un partit per la història –com el d’una persona- és ple moments crucials, com ho és, al meu entendre, aquest que estem vivint a Catalunya i al nostre partit després que el President Maragall anunciés que no es tornaria a presentar a la reelecció. No sé calibrar si és més o menys crucial que d’altres moments de la nostra història, doncs per edat n’hi ha que només conec pels llibres o per haver-los escoltat de boca d’altres companys i companyes.

Però si alguna cosa sé és que el PSC ha estat, des del seu mateix naixement, una força política plural que ha d’aglutinat distintes sensibilitats. Vet aquí perquè no som el “Partit Socialista de Catalunya” i sí en canvi el “Partit dels Socialistes de Catalunya”. Els qui em coneixen saben que, en aquest punt, puc arribar a fer-me pesat –quan no directament impertinent- doncs al meu entendre, el plural “socialistes” és l’essència mateixa del nostre partit i un signe d’identitat únic. Efectivament, ens diem “socialistes de Catalunya” perquè el nostre partit va néixer –juliol de 1978- de la unió de tres formacions socialistes: el PSC Congrés, liderat per Joan Reventós, el PSC Reagrupament, liderat per Josep Pallach i la Federació Catalana del PSOE, al capdavant de la qual hi havia Josep Mª Triginer.

Des d’aleshores ençà hem treballat, plegats, per un país –Catalunya- i per un socialisme que té en la lluita permanent per la democràcia i les llibertats individuals la seva Ítaca.

Nosaltres, els socialistes, al llarg d’aquests gairebé 30 anys d’història, hem complert abastament amb la primera regla moral de la política, que és la coherència i el compromís, doncs sempre hem actuat conforme als propis principis. I és que no hi ha projecte d’esquerres que mereixi aquest apel·latiu si no té objectius autènticament transformadors i profundament reformistes.

Nosaltres no només els hem cultivat , sinó que els hem posat en pràctica des de tots els estaments del poder. Ho van fer Reventós, Pallach, Triginer, Obiols, Serra... i darrerament el President Margall. O no ha estat el seu mandat autènticament transformador i profundament reformista? I no només amb l’Estatut, sinó amb la llei de barris, -rehabilitació integral de 30 barris- la incorporació efectiva de 4.200 professors, 350 nous metges, 2.400 mossos, la construcció de 104 noves escoles, la creació de 300.000 llocs de treball, la construcció de 500 quilòmetres de carreteres i 13 biblioteques, etc., etc.

Ningú, absolutament ningú, pot posar en dubte el nostre compromís amb el país. El nostre compromís amb els nostres pobles i ciutats a través del poder local i amb el país a través del treball parlamentari i del propi govern des de 2003 ençà. Ningú doncs, pot posar en dubte el gran compromís i la gran valentia del President Maragall. I a ningú, absolutament a ningú, li permetrem que posi en dubte la coherència i el compromís amb el país de Pepe Montilla. I no només per l’intens i rigorós treball que ha vingut realitzant al llarg de tots aquests anys des de l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona i la 1ª Secretaria del PSC, sinó, -i sobretot-, perquè és hereu del compromís que amb el país, amb la democràcia i la lluita per les desigualtats varem adquirir tots plegats en fer-nos socialistes, assumint els valors que el defineixen i també els que han presidit la nostra formació des d’aquell mes de juliol de 1978 quan ens varem convertir en “Partit dels Socialistes de Catalunya”.

No deixem que ningú dubti que el candidat Montilla, -com en el seu dia els candidats Reventós, Obiols, Nadal i Maragall- amb nosaltres, militants, simpatitzants al darrera, aspira a una Catalunya honesta, dinàmica, generosa, justa, disposada a treballar per la pau, per la llibertat, pel benestar de les persones i per una identitat nacional molt més propera al mestissatge emergent que als essencialismes propis dels qui creuen que l’important es com es veuen ells mateixos i no com els miren els altres.

Els nostres adversaris polítics –i sobretot CiU i el PP- han de saber que tots els socialistes de Catalunya, vinguem d’on vinguem –políticament i territorialment parlant- tenim clar que Pepe Montilla –Pepe, s’escriu, es pronuncia i s’utilitza igual en català que en castellà- és, com Raventós, Obiols, Nadal i Maragall, un dels nostres. Es, curt i ras, un dels “socialistes de Catalunya”.

La nit del 3 d’abril de1979 –jo tenia 13 anys- el meu pare (Fernando López Castro, que va venir de Córdoba l’any 1964) em va portar a la minúscula seu que llavors tenia l’Agrupació de Sant Sadurní al carrer Avernó per seguir el resultat de les primeres eleccions municipals democràtiques que es feien des de la República.

El candidat socialista a l’alcaldia era el company i amic Carles Querol i Rovira (PSC -Congrés) i el segon de la candidatura el també company i amic Marcel Gabarró i Pallarès (PSC – Reagrupament). No sé exactament en quina destacada posició de la candidatura figurava l’enyorat Ventura Colado (Federació Catalana del PSOE).

Al carrer estant, doncs a dins no hi cabien més de 20 persones, hi va haver un moment que la gent aplaudia. Jo, aplaudint també perquè el pare ho feia, li vaig preguntar: que pasa papá? Que han ganado los nuestros hijo, que han ganado los nuestros!!!!

Els seus –i els meus des d’aquell mateix instant- més enllà de dir-se Querol i Rovira, Gabarró i Pallarès o Ventura Colado eren “els socialistes”. Aquest ha estat sempre l’esperit que ens ha mogut. I aquest és el que ens continuarà movent. I això és el que ens portarà a guanyar les eleccions de la tardor i a tenir com a President de la Generalitat un socialista català nascut a Córdoba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.