CONVOCAR ELECCIONS DES DE L’ANETO.

Ai Déu! Al President Maragall se li ha acudit convocar les eleccions catalanes ni més ni menys que des de la tribuna del Parlament i per a més INRI (acrònim en llatí de Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) el dia de tots sants -1 de novembre, dimecres- o altrament anomenat “dels difunts”. I és clar, els corifeus convergents, al capdavant dels quals hi trobem a l’ínclit Madí –si home, el componedor d’enquestes més falses que un euro sevillano quan Mas passejava el càrrec per les discoteques mentre Catalunya es cobria de neu- no van trigar ni una hora a dir que aquesta era la última maragallada, fent gala, una vegada més, de la manca de respecte institucional que han tingut en tot moment pel President de Catalunya, d’aquest país que tant diuen estimar (Quan el governen ells, m’atreveixo a afegir).

El 1999, Jordi Pujol va pujar al cim de l’Aneto amb l’únic i exclusiu objectiu de convocar des de les altures les eleccions al Parlament que tindrien lloc a la tardor d’aquell mateix any. Es un dir eh, però potser en ser tan retaco tenia necessitat de pujar ben amunt per fer segons quines coses! Ningú, absolutament ningú, va qüestionar el President per aquell gest, al meu entendre completament fora de lloc per la càrrega de messianisme i grandiloqüència que comportava. Ningú, tampoc, va titllar aquell episodi de “pujolada”. Ningú el va criticar. Ves quina ximpleria he dit oi? Perquè... qui collons l’havia de criticar si Catalunya era un oasi mediatic, que per cert es va trencar, -mira tu quina casualitat, home- el dia que la Ferrusola va obrir oficialment la veda –tant pubilla ella- amb la ja celebèrrima frase de “ens han robat el que era nostre”. Estic segur –tant com que la seva empresa va posar la gespa de Can Barça- que si hagués sigut ara, en plena ressaca del mundial, al final de la frase hagués afegit un contundent i sonor “a per ells, oe, a per ells oe, oe, oe”!

Quan no pagaria jo per saber què hagués escrit, per exemple, el també ínclit Porcel –o la resta de corifeus de l’oasi mediatic- si “el gran timoner” hagués anunciat des de l’Aneto –i no des del parlament, que l’èpica es molt diferent, home, on vas a parar- les eleccions pel dia de Tots Sants!!! Francament, no me’n puc estar. Aquesta podria haver estat la columna del que cobrava una pasta gansa cada mes per presidir l’Insititut Català de la Mediterrània.

“Segur que hi haurà qui titllarà el President de Catalunya de messiànic i extravagant per haver anunciat, des de l’Aneto, que les eleccions catalanes tindran lloc el dia 1 de novembre, un dimecres festiu. Res d’això. La seva dona, els seus fills i jo, sabem que el President mai no fa res per cap d’aquests motius. Bé, en realitat, el President tot ho fa per Catalunya, fins i tot allò de Banca Catalana, que si d’algú va ser culpa és dels socialistes.

El President, convocant des de l’Aneto el dia de Tots Sants, ha volgut fer una metàfora en aquests moments crucials pel país. I és que Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any; un moment en que la mateixa natura sembla morir. Ha passat el temps de l’abundor, de les collites de l’estiu i de la verema. Les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda.
És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida.

El President –des de l’Aneto- ha volgut enviar un missatge clar als catalans: arriba un temps nou amb mi al capdavant” .

Tot això, però, es només un suposar del que haguessin dit els corifeus convergents. Com diria un amic meu de La Múnia, “tocat els collons, Manel”.