Reflexions (4). NI UN PAS ENRERE DAVANT LA DESAFECCIÓ POLÍTICA I LA PRECARIETAT.

Certament correm el risc d’entrar en una situació de desafecció política crònica i en un estadi econòmic marcat per la precarietat. Ni un pas enrere davant d’aquestes situacions!!

Per primera vegada en la nostra història, és realment possible que els nostres fills visquin pitjor que nosaltres com a conseqüència d’unes expectatives econòmiques i polítiques marcades per la crisi en sentit ampli. La desafecció política sol comportar l’aparició de moviments i partits polítics amb un ideari clarament involucionista pel que fa els drets i les llibertats assolits en democràcia, així com un clima social marcat pel rebuig sense embuts del diferent. D’aquí als enfrontaments hi ha un línia molt i molt fina.

Els socialistes no podem afrontar aquestes realitats amagant el cap sota l’ala, deixant que siguin altres –ja siguin de dretes o d’esquerres- els que estableixin quin és el relat, quin el llenguatge i quines les propostes. No podem ser tebis a l’hora de lluitar contra aquesta situació i això, en primera instància, passa per ser autèntics.

Ni un pas enrere en matèria social; ni un pas enrere en la falsa dicotomia “llibertat/seguretat” que ens vol imposar la dreta; ni un pas enrere a l’hora de defensar la gent per damunt de les identitats, doncs aquest és el primer pas cap a l’exclusió.