Crisi: contra la “p” de putada, la “P” de POLÍTICA.

Ahir divendres, 3 d’abril, vaig assistir a la Conferència “Economia i treball” que van organitzar els companys i companyes de l’executiva de la Federació del PSC amb l’objectiu d’analitzar i fer propostes per lluitar contra la crisi. Empresaris, i sindicats van oferir la seva visió, així com destacades personalitats com el Conseller Castells, la Consellera Serna i l’economista i professor de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’ESADE, Albert Serra.

Tant Albert Serra com el Conseller Castells van fer èmfasi que el lideratge dels poders públics ha de ser el motor principal que impulsi la societat cap a la superació d’aquesta intensa crisi en la que ens han ficat els paràmetres neo-conservadors que han dominat el món al llarg dels darrers anys i que si no ens afanyem a canviar-los, voldran tornar a imposar tant bon punt l’economia mundial doni els primers símptomes de recuperació.

Però, en què podria consistir el lideratge del poder local i especialment d’aquelles institucions on governen opcions progressistes i d’esquerres?

Pel que fa els poders locals, amb els ajuntaments al capdavant, val a dir que el primer que caldria pensar és que hem de continuar fent les coses com sempre les hem fet i com millor sabem fer-les, és a dir, tractant els problemes, els reptes i les oportunitats des de la PROXIMITAT (1ª “P” contra la crisi).

Ara bé, el paradigma de la proximitat dels poders locals, ha canviat també la seva fesomia com a conseqüència de la caiguda dels paràmetres neo-conservadors als que també l’esquerra ens hem adaptat en allò que fa referència a la gestió pública? Jo penso que sí.

Si fins ara “proximitat” podia significar no dir NO a gairebé res, potser ara la “proximitat” l’haurem de complementar amb les “P” (majúscules) de PRIORITZAR POLÍTIQUES PÚBLIQUES. (2ª “P” contra la crisi), doncs la situació social i pressupostària dels nostres pobles i ciutats, em sembla que així ho reclamen.

Els partits que abracem els valors de la solidaritat i la lluita per les desigualtats, tenim al meu entendre un compromís ètic i polític amb la justícia social i, per tant, l’obligació també de plantejar i portar a terme polítiques públiques que PRIORITZIN, sense eufemismes de cap mena, totes aquelles accions que tenen a veure amb l’àmbit de la cohesió social i la creació d’oportunitats de desenvolupament econòmic per a tothom.

Per aconseguir-ho, (si realment ho pretenem) caldrà reprogramar i redistribuir d’una altra manera els escassos recursos municipals que tenim. Fem-ho! Fem-ho sense POR (3ª “P” contra la crisi) a la reacció que puguin tenir determinats col·lectius socials i econòmics que fins ara, potser sense merèixer-ho massa, han gaudit dels avantatges de la “proximitat-totus-revolutum” que hem vingut practicant de manera generalitzada.

És just i sostenible que amb els recursos públics es subvencionin activitats com “els amics de l’scalestrix”, “el club de billar” o “la plataforma d’amics pro vegueria del Penedès”, per exemple i entre d’altres?
Doncs no! Per a mi no només no és just, sinó que em resulta completament i absolutament indecent. Així que prioritzem els recursos públics en funció dels valors que defensem i fem PEDAGOGIA (4ª “P” contra la crisi) entre els ciutadans i les ciutadanes del per què fem el què fem i no una altra cosa.

1. PROXIMITAT, doncs, com a capteniment general per afrontar la situació des dels poders locals, com a sinònim d’acompanyar els ciutadans i les ciutadanes en la recerca de les solucions adients als seus problemes i, sobretot, com antònim de paternalisme i populisme, que, com podeu comprovar, també s’escriuen amb “p”, però en aquest cas, minúscula, doncs és precisament del que cal fugir.

2. PRIORITZAR POLÍTIQUES PÚBLIQUES centrades en projectes generadors de cohesió social i de desenvolupament econòmic sostenible capaç de crear oportunitats per a una important majoria.

3. No tenir POR a l’hora de definir, dissenyar i executar aquestes polítiques.

4. Fer PEDAGOGIA de les decisions que prenem.

Vull estar convençut que aquestes quatre “P” són el frontispici de la cinquena i més important “P” que hem d’aplicar els poders públics i els partits polítics d’esquerres si realment volem assumir el lideratge d’aquesta crisi que vivim. Quina és la cinquena “P”? La POLÍTICA en majúscules!!

Si som capaços de fer novament POLÍTICA aconseguirem el LIDERATGE SOCIAL i, seguidament, el bé més preuat en l’exercici públic del poder, que és, ni més ni menys que la confiança dels ciutadans i les ciutadanes.

La confiança genera esperança i l’esperança futur! Des del socialisme, deixarem que, una vegada haguem superat la crisi, el futur es torni a escriure novament amb “P” de PUTADA pels més febles?

Contra la “P” de putada, la “P” de POLÍTICA.