L’AMIVERGÈNCIA: UN GOVERN AMORTITZAT!

El passat dijous, 28 de juny, a la inauguració del magnífic nou restaurant que ha obert el Grup Cal Blay a l’edifici de Cal Santacana, li vaig comentar a Albert Prat, regidor d’ERC, que em semblava molt encertat el mot amb que havia batejat el nou règim municipal sorgit del pacte entre AMI(ICV) i CiU -“amivergència”- el qual va donar a conèixer en l’article “Així ha anat. Com continuarà”?, i que a mi em sembla que té molta més profunditat que la que a primera vista aparenta la feliç ocurrència del regidor republicà.

El pacte de govern en minoria que han formalitzat CiU i AMI(ICV) té, en virtut de la llei vigent, tota la legitimitat del món i ningú, absolutament ningú, el pot discutir des d’aquest punt de vista. Com de fet, tampoc ningú podria haver discutit, des d’aquesta òptica, que un pacte PSC-ERC-AMI(ICV) hagués deixat sense alcaldia a la força més votada, doncs això, a més de ser perfectament legal, ja va passar aquí a casa nostra l’any 1995 quan essent el PSC la força més votada, CiU i ERC van formalitzar el pacte de govern que va ascendir Joan Amat a l’alcaldia.

Però els pactes de govern no es poden substanciar únicament des d’arguments de legitimitat legal, sinó que cal observar-los, també i sobretot, des d’una òptica política i tenint molt en compte el moment estratègic de la ciutat.

Si hom llegeix amb atenció les bases que substancien el pacte que han signat Joan Amat i Isidoro Rando, s’adona de seguida que la qüestió programàtica es absolutament insubstancial, plena de vaguetats i obvietats. De manual vaja!

I és perfectament lògic que així sigui perquè la finalitat del pacte que han signat no és elaborar un bon full de ruta pel futur de la vila o, si es prefereix amb paraules més acadèmiques, un bon Programa de Govern conjunt.

Cal que gastem energies en això de fer un programa de govern conjunt Isidoro? –li ha degut preguntar Joan Amat al flamant i únic soci de govern amb que s’ha quedat.

No cal oi –ha degut contestar ell mateix- ja ho anirem fent a mesura que ens ho anem trobant! I aquí pau i després glòria! O, com diuen en castellà, “si con barba San Anton y si no, la Purísima Concepción”.

I és que, efectivament, aquest no és un equip al que se li pugui exigir que pensi i dissenyi el futur de la vila, senzillament perquè aquest és un govern sense futur o si es prefereix, un govern de transició cap a una nova etapa que, en no haver-se pogut obrir ara, s’obrirà el 2011.

Amat i Rando ho sabien! I ho sap qualsevol que sigui capaç d’observar que, -com diuen els americans dels presidents que compleixen el segon mandat i que ja no es poden tornar a presentar-, estem davant d’un munt “d’ànecs coixos” –ho dic amb tot el carinyo del món- que saben que segurament aquesta serà la darrera legislatura per molts d’ells.

L’únic i veritable paradigma que s'han plantejat Joan Amat, el seu equip, Isidoro i els fidels que li puguin quedar a AMI(ICV) és: o tornem a governar, ni qui sigui en condicions molt i molt precàries i desagraïdes, o final de trajecte per la majoria de nosaltres.

Ni programes, ni organització de l’Ajuntament, ni reptes de futur, ni punyetes!

Hagués estat del gènere absurd que CiU i, per descomptat Joan Amat, no haguessin fet tots els esforços necessaris per retenir el poder, doncs és molt diferent retirar-te com alcalde que com a regidor de la oposició.

De fet, com a cap de llista de la força més votada era la seva obligació i en aquest sentit, Joan Amat ha fet el que havia de fer.

I val a dir que ho ha fet bé pels interessos de la seva formació, pels del seu fidel equip i també, perquè no dir-ho, pels seus propis interessos politics, i més encara si tenim en compte que l’alcaldia sadurninenca és la única de les diguem-ne grans de la comarca que els nacionalistes retenen, la qual cosa encara li atorga més importància i més valor.

Que això era el que necessitaven Joan Amat, el seu equip i Isidoro Rando –que no tant l’AMI(ICV) en el seu conjunt- em sembla que està més que clar!

Ara bé, és aquest un bon govern per la Vila? És el que realment necessitem pel moment històric i estratègic en que ens trobem, sobretot tenint en compte els complexes reptes de tot tipus que necessàriament hem d’afrontar?

A mi em sembla que que no, doncs com he dit, a més de ser un govern programàticament i organitzativament molt i molt dèbil, gens habituat al diàleg i a la cerca de consens i complicitats en el seu conjunt, és, a més, un govern "d'ànecs coixos", o si es prefereix, de polítics amortitzats.

Què curiós i irònicament paradoxal resulta, que els adalils de la “no política”, els que han fet bandera d’això com a forma d’exercir el poder, es vegin ara, al final de la seva trajectòria política, abocats a haver de fer una de les coses de les que més abominen -política- això, òbviament, en el cas que de veritat vulguin tirar endavant el poble.

Si pel contrari, l'aposta que fan és “qui dia passa any empeny” o la castissa “para lo que me queda en el convento....”, malauradament ho patirem molt aviat com a ciutadans i com poble.

Pel que fa Isidoro Rando, vull deixar ressenyat –mal que em pesi, doncs el considero una bona persona- que políticament, ideològicament i èticament m’ha decebut profundament. I no tant pel que ha fet, sinó pel com ho ha fet i el per què ho ha fet!

Tenies tot el dret del món a decantar-te per Joan Amat i per CiU Isidoro. Però la manera com ho has fet et converteix en una anècdota política de la història de Sant Sadurní d’Anoia! I creu-me, això és una autèntica llàstima, doncs en comptes d’això, podies haver estat co-protagonista d’un canvi de cicle més que necessari.

Si no volies això, el més noble, el més ètic i el més honest políticament parlant, hagués estat dir-ho amb claredat en comptes de demanar, només a uns, la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra per fer impossible un determinat pacte. Senzillament, Isidoro, podries haver dit "així és la vida", i com diu aquell, "punto pelota"!

Amb aquest mercadeig trucat, amb aquest joc de cartes marcades, Isidoro, has aconseguit que un altre grapadet de ciutadans abraci l'abstenció en properes cites electorals i que abomini, des de ja, de la política. I que el teu capteniment provoqui això, tu que has pretès abanderar una nova manera de fer política basada en la participació, -batalla en la que per cert has fracasat de manera més que notable- té francament molta "guasa".

Quina llàstima Isidoro! Quina llàstima que siguis tant i tant conservador! Quina llàstima que t'hagis convertit -si és que en alguna ocasió has estat el contrari- tant políticament covard!

Govern i oposició tenen doncs, a partir d’ara, una gran responsabilitat. Una responsabilitat que no poden eludir, i que si ho fan, els ciutadans els passarem factura, als uns i als altres, d’aquí a quatre anys!

Tenen la responsabilitat de fer governable el poble! Tenen la responsabilitat de fer que aquest error no sigui perniciós pels interessos ciutadans.

Qui ho sàpiga fer millor serà qui més números tingui per fer-se amb les regnes del govern d’aquí a quatre anys.

Els companys i les companyes del PSC i la gent d’ERC, tenen una oportunitat d’or per forjar, durant aquests quatre anys i des de l’oposició estant, l’entesa, les complicitats i el programa de govern necessaris per d'aquí a quatre anys protagonitzar el canvi que tant necessitem i que tant mereix la vila.

Això i preparar-vos el millor possible per estar a punt quan arribi el moment és, companys i companyes, el que al meu entendre heu de fer a partir d'ara. Estic convençut que ho fareu!

I la millor manera de fer-ho és actuar, des del primer dia, com alternativa a un govern que neix amortitzat. És a dir, fent notar als ciutadans que més que l’actual oposició, actueu ja com el futur govern.

PSC i ERC, que en aquesta ocasió semblaria que han perdut la batalla, podrien haver començat a guanyar la guerra.

Per contra, qui havent guanyat aquesta batalla té completament perduda la guerra del futur és l’equip que encapçala Joan Amat i, sobretot i especialment Isidoro Rando i AMI(ICV). Clar que essent això veritat, segurament també ho és que a ells no els deu importar massa!