US IMAGINEU QUÈ HAGUÉS PASSAT SI FOS VERITAT?

DAVANT LA CONSTANT NEGATIVA DEL GOVERN SOCIALISTA,
L’ARXIU FOTOGRÀFIC DE JOAN AMAT, AMB MÉS DE 5.000 IMATGES HISTÒRIQUES DE LA VILA, ACABA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Joan Amat, ex-alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, és posseïdor del que sens dubte és el més gran i important arxiu de fotografies històriques de la vila, les qual ha anat recopilant al llarg de molts i molts anys gràcies a la seva tenacitat i a la col·laboració, la generositat i l’altruisme de centenars de sadurninencs.

Malgrat Amat ha ofert en diverses ocasions, tant al regidor de cultura com a l’alcalde, la possibilitat que l’arxiu s’ubiqués físicament a Sant Sadurní d’Anoia atès que les 5.000 fotografies històriques son de la vila, finalment, i davant la reiterada negativa del govern socialista, aquest important patrimoni gràfic de la història de Sant Sadurní d’Anoia quedarà dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Penedès, segons ha explicat el mateix Amat.

Vist que no li feien cap tipus de casa a la vila, Amat s'ha inventat una mena de subterfugi, com ell mateix explicava, a partir d'un projecte titulat "Salvem les imatges" amb el qual pretén recuperar imatges gràfiques de tots els municipis de la comarca, les qual quedaran centralitzades a l'Arxiu Historic Comarcal de l'Alt Penedès.

Aquesta és la solució que Amat ha hagut d’inventar-se per tal de garantir la conservació i la continuïtat del material gràfic que el govern sadurninenc ha refusat.

Tot i que gràcies a la digitalització de les fotos que Amat està duent a terme, els sadurninencs podran veure les fotos a través d’internet, les històriques instantànies ja no estaran a cap arxiu del poble, ni en el municipal ni en cap altre creat per aquesta finalitat.

Amics i amigues: tant el títol d’aquesta noticia com el text que heu tingut la paciència de llegir son òbviament una llicència literària que, n’estic plenament convençut, alguns titllaran de maldat, la qual cosa no tinc cap intenció de desmentir.

Ans al contrari, estic disposat a acceptar que, efectivament, es tracta d’una petita maldat que té, al meu entendre, una finalitat noble: fer reflexionar el lector sobre com creu què hagués actuat l’establishment polític i intel.lectual de la vila si aquesta fos una noticia certa.

Si hom vol llegir la noticia real només cal que allà on hi ha escrit “Joan Amat” (que és l’actual alcalde convergent de la vila) hi escrigui “Carles Querol” (historiador sadurninenc que fou alcalde socialista de la vila entre 1979 i 1988).

Tot i que m’ho imagino, no vull ni imaginar el rebombori mediàtic, polític, social i cívic que haurien organitzat segons quins individus i segons quins sectors de la vila si els que no haguessin mostrat cap interès per fer-se amb aquest importantíssim patrimoni gràfic haguessin estat un regidor de cultura i un alcalde socialistes.

Avui, com que el regidor de cultura és d’ERC i l’alcalde de CiU, tots muts!! I molts especialment ells dos!!

Jo vull estar convençut que tant l’alcalde, Joan Amat, com el regidor de Cultura, Josep Maria Ribes, tenen arguments més o menys raonables per explicar la seva, a priori paradoxal i sorprenent decisió, de deixar escapar un material que si un fill de la vila –Carles Querol- l’ha pogut recopilar ha estat, a banda de la seva tenacitat, professionalitat i esforç, gràcies a la generositat i l’altruisme que centenars i centenars de veïns de vila han demostrat cedint les instantànies que guardaven en caixes de sabates i que, reunides, formen un patrimoni extraordinàriament valuós,a través del qual podem conèixer molt millor una part del nostre relat col·lectiu com a poble i com a comunitat humana.

Malgrat no hagin dit encara ni piu, vull creure que ho faran de manera immediata. No tant per una qüestió política que a mi, francament, no m’importa gens, sinó perquè em sembla que tots els veïns i veïnes que han contribuït a forjar aquest important arxiu, mereixen una explicació dels qui han decidit que deixar-lo marxar ni més ni menys que a Vilafranca del Penedès.

Joan, Josep Maria: rectificar és de savis!! Teniu una magnífica ocasió de ser-ho!