MENYS ESSENCIALISMES I MÉS TREBALLAR PER LA GENT!

(Resposta a l'article d'Enric Ases publicat a "El 3 de Vuit" de 4 d'agost)

Ja hi som! N’hi ha que no en tenen prou d’autoerigir-se en “els millors defensors del Penedès” i en els que “més l’estimen”, que també tenen la necessitat vital d’autoproclamar-se els “més demòcrates”. Tant demòcrates –tant!- que fins i tot s’atreveixen a impartir “màsters de democràcia”.

És el cas del Sr. Ases, que en l’article que signa a “El 3 de Vuit” de 4 d’agost, té a bé d’il·lustrar-nos -amb un maniqueisme molt propi de l’essencialista dogmàtic-, sobre què s’ha de fer, -i què no-, per ser un bon demòcrata i millor penedesenc, perquè, segons sembla, ell sap perfectament què no beneficia “a ningú que es declari demòcrata” i “al Penedès al que diuen defensar” (sic).

Ases –coneixedor de la veritat, segons sembla- ens alerta que hi ha gent que no la diu –quins poders els d’aquest home oi?- i en un intent de posar contra espasa i paret aquests pèrfids homes i dones, els interroga amb to inquisidor “perquè, d’una vegada, no diuen la veritat i els avantatges que per a ells té ser metropolitans en lloc de penedesencs?” (sic).

El Sr. Ases associa “metropolità” amb dolent, i “penedesenc” amb bo, no reparant en el fet que avui ja som metropolitans de facto, -perquè la CiU de Joan Raventós ens hi va posar l’any 1995-, i no per això deixem de ser ni de sentir-nos penedesencs, al menys jo, que no només ho soc de naixement, sinó per devoció. Ases, tampoc no repara –qui sap si s’oblida premeditadament- que fins avui els qui més mal han fet al Penedès son els “valedors, amics i companys de viatge” d’alguns d’aquests que tant “l’estimen” i no pas els que ell anomena “metropolitans”.

Al meu modest entendre, aquesta dicotomia maniquea i excloent que ens planteja Ases, segons la qual, si no estàs a favor de la vegueria pròpia ets “metropolità” –o el que ell entén per metropolità- i si ets “metropolità” no pots ser “penedesenc”, no només es falsa, sinó que atempta contra la intel·ligència o, si més no, contra la meva. Jo, particularment, no accepto que ningú em digui com, amb quina actitud i amb quina intensitat, haig d’estimar i actuar per defensar el Penedès, doncs ho vinc fent des de que tinc us de raó cívica i política.

No creu el lector que el que realment necessitem al Penedès son projectes que no morin en la pura retòrica i que no tinguin l’essencialisme, dogmàtic i populista, en el frontispici de les seves actuacions, i sí en canvi projectes que tinguin en el creixement econòmic de qualitat, en el benestar comunitari i en la cohesió social, l’eix vertebrador de les seves actuacions?

No creieu que més que..."salvapàtries"... el que necessitem son persones amb capacitat i convicció, que proposin solucions als problemes reals de la gent, que lluny de ser si hem de tenir o no vegueria pròpia, son l’habitatge, la feina pròpia i la dels fills, l’atenció sanitària, les escoles, l’atenció a la gent gran, la seguretat, la circulació, l’aparcament, la neteja viària, la recollida de la brossa...?

Doncs això és el que, sense donar lliçons a ningú, mirem de fer els electes socialistes des de les institucions. I ho fem, no només estimant intensament la terra penedesenca, sinó, també i sobretot, estimant l’essència de la mateixa: les persones!