En la gestió municipal moderna, els Plans Generals d’Ordenació Municipal (PG) son l’instrument de govern per excel·lència, d’una transcendència i d’una influència molt superior a la que puguin tenir els pressupostos o les ordenances, perquè mentre aquests tenen caràcter anual, el PG condiciona a molt llarg termini la vida quotidiana dels ciutadans.
Així doncs, a l’hora de redactar un nou PG és precís filar molt prim i més encara quan es tracta d’una vila com la nostra, que ha vist canviar la seva fesomia urbana, social, cultural -i econòmica en molt poc temps- com a conseqüència de la febre constructora i de la industrialització –en el sentit més pejoratiu del terme- d’un sector - el cava- que de forma genèrica mai no ha apostat per generar valor afegit en el marc on es desenvolupa la seva activitat: la vila!
En aquest sentit, el nou Pla General que tot just s’ha començat a redactar, ens dona la oportunitat de repensar el futur de Sant Sadurní, i no només des del punt de vista econòmic, sinó també des de l’àmbit que ateny a la solidaritat, la cohesió social i l’interès general, la qual cosa implica, òbviament, abandonar qualsevol altre vel·leïtat.
És a dir, serem certament irresponsables si tenint l’oportunitat –la obligació diria jo- d’imaginar solucions que generin valor afegit en tots els sentits esmentats, permetem que la vila continuï esllanguint-se inexorablement davant el dinamisme creixent d’altres viles de la comarca i de la nostra immediata àrea d’influència.
En l’àmbit econòmic, al meu entendre, el Pla General s’ha de concebre com l’eina que activi el potencial de desenvolupament que al voltant del sector terciari i del turisme enològic indubtablement tenim com a Capital del Cava. I, altrament, des del punt de vista social, ha de respondre a les noves realitats que presenta el nostre entorn urbà, com la contínua transformació de les estructures familiars, les seves noves configuracions i la reducció sistemàtica del nombre dels seus membres, l’increment de la població d’edat avançada, la degradació creixent d’alguns barris o la consciència de respecte i cura pel medi ambient, entre d’altres.
Arribats aquí, cal dir però que les bones intencions no seran suficients per afrontar la gran complexitat i varietat d’interessos que comporta un projecte com aquest. A més, caldrà independència, valentia, idees molt clares i capacitat per convèncer el sector que o invertim –inverteix- d’una vegada per totes en ser La Capital del Cava o ens convertirem en la capital del totxo. Serà aquest el capteniment de tots plegats i especialment el del govern municipal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.