31.5.06

CANTA Y NO LLORES, MARIANO, CANTA Y NO LLORES!

Si jo fos Mariano Rajoy, dedicaria íntegrament el proper diumenge a visionar el vídeo del debat de l’Estat de la Nació que es va celebrar els dies 30 i 31 de maig al Congrés dels Diputats, parant molta atenció a l’entusiasta aplaudiment que li van dedicar Acebes i Zaplana, quan ell – el Mariano- amb excessiva dramatització va enfilar escales avall de l’estrada al crit de “mama, mama, he marxat de l’examen perquè el profe (Marín) em té mania i em suspendrà”.

Quina imatge més evocadora! Però... Per què l’aplaudien tant? Ells –Zipi i Zape- diran, -no faltava més-, que l’efusió fou provocada per la magnífica intervenció del seu “líder”. Però no! El ritme de l’aplaudiment d’Acebes i Zaplana, sumat al rictus de “què passa” que el primer dirigia desafiant -i no només amb el gest, sinó també amb la paraula- a la bancada socialista, els delataven, perquè el “què passa”, expressat i escenificat de manera xulesca és, sens dubte, un signe de suma debilitat.

Les allargassades palmades que emetien els dos personatges sonaven molt més a “Mariano, l’has cagat i et queden dos telediaris” que a “Mariano, ho has brodat i t’haurem d’aguantar”; sonaven molt més a un “hasta luego Lucas”, que a un “Mariano Presidente”.

Jo sostinc que una bona part del PP, la que encapçalen Acebes i Zaplana, es volen treure del damunt, -quan tàcticament convingui-, a Mariano Rajoy, perquè ells –i sobretot Aznar- pensen que l’astut gallec els ha sortit clarament “rana” i estan acumulant proves. Ahir, en aquest aspecte, el Mariano es va lluir ben lluït i els hi va donar tones de munició als qui, dins del PP, pensaven que el designat per Aznar havia de ser Rato. Els salts d’alegria que duen estar donant hores d’ara Esperanzita Aguirre i, tal vegada Gallardón, perquè ells son els principals beneficiats.
Per què aplaudien Acebes i Zaplana en pla “canta y no llores, Mariano”? Doncs perquè ahir el Marianico es va començar a cavar la seva pròpia fosa política. Si ens arriben a dir fa tres anys que això aniria així...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.