ERC I LES PARAULES GRUIXUDES.

Llegeixo a El Periódico del dilluns, 7 de desembre, que ERC “abomina” de la “Carta Magna” perquè, segons ells, va ser “subscrita per feixistes” (sic). 

No tinc res en contra de que abominin de la Constitució. Tampoc tinc res a dir respecte el fet que l’estripin en públic. Són ben lliures de fer-ho, tot i que no puc deixar d’imaginar què dirien si les joventuts de qualsevol partit espanyol estripessin en públic un exemplar de la proposta de Constitució de la República Catalana que va escriure Santi Vidal, si bé aquesta no l’ha votat absolutament ningú i aquella sí.

Ara bé, sí que tinc alguna cosa en contra que afirmin, sense despentinar-se, que abominen de la Constitució perquè va ser “subscrita per feixistes”.

Subscriure, segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, significa “adherir-se formalment a una iniciativa, a un escrit o a les paraules d’un altre”. En virtut d’això, crec que resultarà fàcil convenir que els catalans que van votar a favor de la Constitució la van “subscriure”, entre ells, per exemple, els meus pares, que l’any 1964, arribats de la seva Còrdova natal, es van instal·lar a Sant Sadurní d’Anoia.

Senyors Junqueras, Rufián i Tardà, de veritat que no se’n podien estar d’insultar el 90% dels catalans que van votar a favor de la Constitució el 6 de desembre de 1978? De veritat no podien haver dit, simplement, que alguns dels pares de la Constitució provenien del feixisme o directament ho eren? Consideren feixistes a Jordi Solé Tura i Miquel Roca, ambdós catalans i pares de la Constitució? Consideren feixistes els dirigents i votants d’ERC, CDC, Òmnium, l’ANC i Súmate, que de ben segur la van subscriure també? Artur Mas, potser? Que fan treballant colze a colze amb aquests “feixistes”? 

Convindria, pel bé del país i de la seva pròpia credibilitat, que evitin l’insult i les expressions gruixudes. Hi ha línies que, moralment, no es poden traspassar per aconseguir un titular. Vostès n’han traspassat una!

ESTEU MATANT L’AFICIÓ.

El meu pare i el meu sogre eren molt culers. D’aquells que quan l’equip no jugava amb la deguda dignitat afirmaven amb rotunditat “esteu matant l’afició”, una sentència que, sobretot, volia expressar el cansament i el desencís majúscul amb allò que estava passant al terreny de joc.

Malauradament, ja fa temps que Mas, Rajoy, Junqueras, Romeva, Forcadell, Baños, CDC, PP, ERC, CUP, Junts Pel Sí, ANC, Omnium, etc., estan matant l’afició, tots ells amb els seus ensomnis.

Els uns creuen que només aplicant les lleis i traient Mas de la Presidència el suflé baixarà, sense adonar-se que l’independentisme ha vingut per quedar-se, -amb major o menor intensitat segons els esdeveniments- però ja no serà mai més ni residual ni conjuntural, sinó estructural. La seva capacitat de crear nous suflés quan per la raó que sigui es desinfla un és certament inqüestionable.

L’independentisme, de la seva banda, faria bé d’adonar-se que la independència no és possible en les condicions actuals i menys encara la ruptura exprés en divuit mesos. L’engany al que fa temps ens sotmeten alguns, porta a la frustració, al desencís de molta gent que, de bona fe, s’han cregut allò que alguns els han venut com a veritat de la bona: “farem la independència en 18 mesos”, “tindrem recolzament de les institucions internacionals”, “Europa ens obrirà les seves portes de bat a bat”, “només obeirem les lleis catalanes”, etc. Molts veuen aquests dies que allò que els han venut és un holograma. Només cal escoltar Francesc Homs.

Els uns i els altres estan matant l’afició. Però no només la de molts incondicionals, sinó també la dels que creiem que les institucions democràtiques (espanyoles, catalanes i europees) no són coses amb les que es pugui jugar o frivolitzar perquè són, ni més ni menys, que la base principal de la nostra seguretat democràtica, la única a la que els ciutadans podem aferrar-nos en temps de tribulacions.

El President Tarradellas va dir que en política és podia fer gairebé tot “menys el ridícul”. Doncs això! Si us plau, deixin de fer el ridícul. Deixin de matar l’afició! No hi tenen cap dret! Catalunya i Espanya mereixen polítics que estiguin a l’alçada dels moments difícils que vivim.

"ADIÓS MUCHACHOS" DE CDC A JUNTS PEL SÍ?

Vistes les darreres declaracions de destacats membres del govern de la Generalitat i de CDC, semblaria que aquests estan entonant, ja de manera indissimulada, el "adiós muchachos" a Junts pel Sí.

Efectivament, el Conseller Mas-Colell, en un article publicat a la premsa, ha deixat dit que el pacte amb la CUP i la declaració d'independència diferida aprovada al Parlament amb els vots de Junts Pel Sí i la pròpia CUP, és el que tècnicament es coneix com un autèntic i complet "Sin Dios".

De la seva banda, el totpoderós Conseller de la Presidència de la Generalitat, destacat dirigent de Convergència, fidel escuder d’Artur Mas (ningú es creu que hagi dit això sense l'aquiescència del President en funcions) i cap de llista de CDC (ah, calla, no, que ara es diu "Catalunya i Llibertat"), Francesc Homs, ha dit més o menys el mateix que Mas-Colell i ha afegit que, com que no tenen la suficient força per "fer la independència" (com si fos una magdalena d'aquelles que la poses al microones i surt llesta per menjar en 18 minuts), ell es presenta a diputat al Congrés per "pactar i dialogar" amb l'Estat. Essent així, em pregunto jo, -pobre de mi-, si "pa este viaje hacían falta alforjas". 

La sinceritat, ves per on, li ha costat a Homs una pila de retrets a les xarxes socials de “patriotes independentistes”  i sobretot l'admonició de Joan Tardà, alies Júpiter Tronant d'ERC, que li ha etzibat que es "deixi estar de punyetes" (que no és el mateix que enviar-lo a fer punyetes però gairebé), perquè la declaració d'independència és la "bíblia” (que no és el mateix que la hòstia però gairebé) i que la sagrada escriptura és això, sagrada, com pel PP i Ciutadans la Constitució, vaja. És el que té atrinxerar-se, que qualsevol tonteria es converteix en sagrada i a veure qui et baixa després del burro.

Sembla que a Can Junts Pel Sí sonen timbals d'eleccions i arribats a aquest punt, bromes les justes. Tot i que tal i com s'està desenvolupant el sainet de la política catalana aquests darrers temps, ves a saber si demà no ens despertem amb un pacte entre Junts Pel Sí  i la CUP perquè Mas presideixi el Club Nàutic de Premià (de Mar, és clar) o la Generalitat de Catalunya, per posar dos exemples així, tontos i l’atzar.

Adiós muchachos. O no!